En primer lloc aprofito aquest article per mostrar el meu agraïment als santcugatencs que ens van donar la seva confiança en les passades eleccions municipals votant a UASC. També als companys de partit que compartíem i crèiem en el projecte de tirar endavant una opció municipalista i independent amb l’únic objectiu d’un altre Sant Cugat millor.
A tots ells també les meves sinceres disculpes per no haver aconseguit l’objectiu d’entrar a l’Ajuntament i dur a terme els nostres compromisos electorals. És evident que algunes coses les podríem haver fet millor.
Després de comunicar públicament, i de manera immediata, la meva dimissió per continuar davant de la formació, i també la decisió personal i ferma d’abandonar definitivament tota activitat política municipal i associativa a Sant Cugat, tenia la necessitat de posar-me en contacte amb vosaltres per explicar-vos els motius. He preferit esperar un dies perquè les meves paraules no estiguessin influenciades per la tristor i el desencís dels mals resultats obtinguts.
De fet, el contingut havia de ser aquest, curt, concret i sincer, perquè poca cosa més podria dir. Però resulta que durant aquest dies la majoria de missatges d’agraïment i encoratjament que he rebut repetien las mateixes frases “No ho entenem amb tota la feina que heu fet…” , “Com és possible que durant quatre anys de feina, reconeguda per tothom, ara obtingueu menys vots que el 2011…” , “un exemple més de que la política és injusta”, etc. Doncs bé, aquests comentaris m’han motivat per fer un anàlisi personal del que ha passat i que, si em permeteu, exposo a continuació:
a.- És un fet provat que la gent ha votat en clau nacional abans que en local. En primer lloc, la campanya per promocionar, per part d’alguns partits i entitats sobiranistes, que aquestes eleccions eren una primera volta de les plebiscitàries del mes de setembre ha donat els seus fruits. En segon lloc, el sorprenent èxit a Sant Cugat d’un partit ultra espanyolista que ha obtingut redits de la seva proposta estrella, eliminar progressivament el català de les nostres escoles i institucions.
b.- Una majoria important de votants s’han deixat influenciar més per les campanyes de publicitat i màrqueting que han fet la majoria de partits durant la campanya, gastant-se una quantitat d’euros “immorals” en uns moments de crisis, que per la feina feta durant aquest quatre anys a nivell local, com és el nostre cas.
Entre les activitats més reconegudes de UASC:
Assistir a tots els Consells de Districte i Plens Municipals fent aportacions.
Presentació de mocions, queixes i propostes al Ple Municipal.
Moció per fer més fàcil la vida de les persones afectades per SQM i EHS.
Moció per millorar les mesures per evitar el maltractament d’animals.
Moció per la protecció de l’Estany dels Alous.
Moció perquè es compleixin les mocions.
Presentació al Parlament propostes per millorar lleis (electoral, transparència, etc).
Suport al petit comerç local de proximitat davant de les grans superfícies.
Denuncia i propostes sobre dèficit d’ambulàncies i bombers a Sant Cugat i Valldoreix.
Propostes per reduir els riscos d’incendis forestals als districtes propers a Collserola (PPU).
Seguir reclamant la necessitat del nou hospital de referència per la nostra ciutat.
Exigir una millora en la resposta a les peticions dels ciutadans per part de l’Ajuntament.
Insistir en l’aplicació dels camins escolars segurs i la creació d’agents cívics.
Membres actius de La Floresta Parla.
Posicionament contrari a la pedrera Berta, seguiment abocador de Can Fatjó dels Aurons.
Tancament de Suceram com emmagatzemant de bales de ecoparc.
Reclamar el deute de la Generalitat per el soterrament de línies d’alta tensió.
Pressionar des del començament perquè Sant Cugat sigui Zona 1.
Demanar una seriosa reflexió sobre la viabilitat de Promusa en els temps actuals.
Propostes per l’arrelament del nostres joves a la nostra ciutat (habitatge de lloguer, masoveria urbana, sales d’estudi, oferta d’oci, sala de concerts, incrementar transport nocturn, etc…).
Posicionament contrari a la nova centralitat que proposa el senyor Puig per Valldoreix.
Implantar els policies de barri.
Millorar la seguretat. Augmentar el rati de policies per mil habitants.
Defensa aferrissada del medi ambient (protecció Estany dels Alous, Agenda 21, etc…).
Impedir la construcció d’habitatges de luxe destruint boscos de La Floresta.
Reclamar un millor servei d’autobusos a La Floresta i Les Planes.
Compromís públic per la segona part de pavimentació carrers La Floresta.
Garantir el correcte manteniment dels contenidors.
Millorar el manteniment de les voreres.
Potenciar el coneixement i el compliment de les ordenances municipals.
Exigir al nostre Ajuntament més transparència real i millorar la gestió de recursos.
Fer un estudi de l’estructura de càrrecs de confiança al nostre Ajuntament.
Col•laboració amb el Partit del Pensionistes en favor de la gent gran.
Reclamar el complex esportiu a Mira-sol com demanda històrica del barri.
Altres…
Més informació a: https://stcvo.wordpress.com/2016/02/01/el-meu-llegat-com-activista-veinal-i-politic/
Si us plau, algú que em digui que han fet durant els últims quatre anys, sense representació al Ple, com nosaltres, els nous regidors d’ERC, Procés Constituent i Ciutadans (que ni tant sols viuen a Sant Cugat). Amb quin criteri ha votat la gent de Sant Cugat?
c.- Molta gent s’ha oblidat que el 24 de maig escollien a les persones que millor podien representar i defensar els interessos del nostre entorn més proper, carrer, barri o districte. Nosaltres sempre hem defensat la necessitat d’implantar las llistes obertes per poder votar persones per la seva implicació contrastada i no els candidats imposats per els partits per cobrir ambicions personals i les quotes internes i externes de poder.
d.- Com a resultat de tot això ara tindrem asseguts al Ple Municipal regidors i regidores que durant més de tres anys i mig no han trepitjat territori, no han assistit a grups de treball ni a consells de barri (centre i districtes) i que molt menys han mantingut contacte regular amb la gent o amb les poques associacions de veïns que encara queden. Sols s’han activat sis mesos abans de la campanya per interessos electorals.
e.- Cas a part és el tracte que hem rebut dels mitjans de comunicació locals. La referència a les nostres activitats i propostes, a la premsa “escrita” local, ha estat gairebé inexistent durant tota la passada legislatura. Radio Sant Cugat i Televisió de Sant Cugat no ens van deixar participar en els debats electorals (amb l’excusa ridícula de falta d’espai), a diferència del Diari i el TOT de Sant Cugat a la Casa de Cultura. Això va dificultar, en gran mesura, fer arribar el nostre missatge i les nostres propostes als santcugatencs.
Tot això m’ha fet arribar a una sèrie de reflexions personals que, com deia al principi d’aquest escrit, m’han portat a prendre la decisió ferma d’abandonar definitivament tota activitat política municipal i associativa a Sant Cugat.
Finalment vull respondre a la gent que m’ha preguntat què faré amb tot el temps lliure que tindré ara. El més important, recuperar el temps robat a la meva família i als meus amics durant tants anys treballant per el territori i la seva gent com a polític o activista veïnal.
Jaume Massanés i Papell
ANNEXOS
A continuació faig unes reflexions adicionals sobre tres temes o condicionants que, directa o indirectament, també afecten els resultats de les eleccions municipals.
Els partits grans s’autoprotegeixen
Els partits grans, que cada vegada que comença una legislatura prometen la regeneració democràtica, són els primers que després la bloquegen per el seu propi interès. Catalunya, a hores d’ara, encara no té una llei electoral pròpia que doni els mateixos drets que tenen els partits grans als partits petits durant els processos electorals. Estic parlant de quotes de presencia en els mitjans de comunicació, de recursos econòmics per la campanya, etc. Jo sempre he cregut que, quan comencen unes noves eleccions, tots els partits han de tenir els mateixos drets i recursos. En definitiva, han de partir de zero.
Com he explicat abans a nosaltres se’ns ha negat, de forma antidemocràtica, la presencia als debats electorals. El nostre cost de la campanya, publicat fins l’últim euro, ho hem tingut que sufragar amb diners propis de militants i simpatitzants. En aquest punt vull recordar, com un exemple, que els partits de Sant Cugat amb presencia al Ple reben una subvenció, per cada regidor, d’un total de 31.200 euros de diners públics durant la legislatura.
Doncs bé, els partits clàssics són els primers interessats de mantenir el “sistema” perquè els partits petits i emergents tinguin difícil la seva entrada. He parlat de la llei electoral (llistes obertes, limitació de mandats, transparència i procedència dels recursos per despeses electorals, verificació del grau de compliment dels compromisos electorals, codi ètic d’actuacions, etc.) però també podria parlar extensament de perquè encara tenim pendents la llei de transparència i la llei d’accés a la informació.
Ens han canviat Sant Cugat
Una altra de les conclusions a la qual he arribat és que Sant Cugat ha perdut l’anima de poble per transformar-se en una ciutat o un barri de la zona alta de Barcelona.
El creixement desmesurat provocat per els successius governs convergents ha canviat l’ADN de Sant Cugat i l’ha convertit en una ciutat dormitori i elitista on predomina l’individualisme. Ara molts de nosaltres no coneixem a la majoria dels nostres veïns, especialment els que han arribat els darrers anys. El seu món i la relació amb el seu entorn comença i acaba de la porta de casa seva cap a dins. No diuen “soc de Sant Cugat” ara diuen “visc (dormo) a Sant Cugat”.
Molts us podeu preguntar perquè faig aquesta reflexió. Molt senzill, per a mi és un dels principals motius per el que la gent no vota en clau local a les eleccions municipals. La gran majoria no té cap interès en saber què passa a Sant Cugat, quins problemes té la nostra ciutat o qui són i quina tasca fan els nostres polítics, a l’equip de govern o oposició. Sols s’emmirallen, s’interessen i decideixen segons les noticies de diaris, televisió i tertúlies a nivell nacional.
Votar és un dret, votar bé, un deure
Crec que tots estarem d’acord, malgrat les seves deficiències i mals usos, que l’actual sistema democràtic és el millor sistema per escollir les persones que han de governar i gestionar els recursos públics.
Exercir el nostre vot és important perquè decidim cada quatre anys els nostres governants que desprès decidiran per nosaltres temes com l’educació, els serveis públics, el funcionament de la justícia, la seguretat, el manteniment, el medi ambient, etc. Per tant, és molt important conèixer molt bé a qui donem aquest xec en blanc per quatre anys, tant a nivell local com nacional.
Abans d’exercir el dret a votar tenim l’obligació d’estudiar les diferents propostes dels partits polítics, però sobretot, saber què han fet durant els darrers quatre anys i ,si han governat, quin percentatge del seu anterior programa han complert. Hem de fugir de “cants de sirena” en forma de costoses campanyes de publicitat, promeses “smart city”, també d’inauguracions i “obres publiques exprés” que, curiosament, s’executen uns mesos abans de les eleccions.
Malauradament són poques les persones que fan aquest exercici i els condicionants de vot són diversos, especialment en les eleccions municipals. Podria escriure un llibre de les meves experiències com apoderat en els col·legis electorals, explicant com molta gent decideix a l’últim moment a qui votar i el perquè. Us sorprendríeu. Llavors és quan et preguntes per que serveixen tantes hores dedicades al servei de la ciutadania (https://stcvo.wordpress.com/) o en la preparació dels programes/compromisos electorals o debats.
IMPORTANT: Aquestes opinions i reflexions són personals, no es permet la seva utilització ni publicació en cap mitjà de comunicació local, parcial o íntegrament, llevat que tinguin l’autorització del seu autor.
Sant Cugat, versió original 
