Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/02/2014

imagesCAO3EM5FLa Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs

1.         Consideracions prèvies

1.1.   Des de UASC considerem que qualsevol llei sobre l’avortament es y serà un tema controvertit on hi conflueixen multitud d’opinions.  Sempre hi hauran molts punts de vista i matisos que fan que aquest sigui un tema molt delicat que traspassa el concepte racional per entrar en lo emocional.

És per això que hem considerat que com a formació política amb una vocació inequívoca en vers de la ciutadania,  ens hem de posicionar al respecte.

Seguint la nostre línea política, com sempre volem fer propostes que permetin deixar clara la nostra postura en tot allò que afecta als ciutadans.

Amb aquest document pretenem compatibilitzar els dos conceptes més bàsics sobre aquest tema, més enllà de qualsevol altre condicionant :

·      Dret de les dones a escollir lliurement el fet de ser mares

·      Principi ètic de respecte a la vida

 

1.2. UASC considera que la “Ley Orgánica de Salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo” ha de tenir en compte el següents aspectes

·      Equitat social

Des del punt de vista de la igualtat social, s’ha de considerar que si no s’admet la possibilitat de que aquelles dones que així ho sol·licitin, puguin portar a terme una interrupció voluntària de l’embaràs dins del marc d’una llei estatal, ens trobarem amb que les dones que tinguin un major nivell econòmic tindran la opció de d’aconseguir-ho a qualsevol dels països de la UE, ja que les legislacions existents a quasi la totalitat d’aquests països així ho permeten. En contrapartida,  les dones d’un menor nivell econòmic es veuran abocades a un avortament clandestí, amb tots els riscos de salut que això implica.

·      Realitat social

El nombre d’avortaments reals que es produeixen, no depèn de que la legislació aplicada sigui més o menys permissiva.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, la probabilitat que una dona  decideixi portar a terme un procés d’avortament, no quedarà modificada pel fet de que el procediment s’esdevingui legal o no en el seu país.  Si  a més tenim  en compte que la majoria de  països de la Unió Europea tenen lleis que permeten aquesta pràctica, les dones que hagin pres aquesta decisió, sempre tindran al seu abast aquesta alternativa.

·      Pluralisme social

En democràcia es fonamental que els governs tinguin en consideració totes les diverses opinions existents a la societat abans d’iniciar qualsevol tipus de llei i més quan aquesta afecta tan directament sobre les vides de la ciutadania.

El govern, com a representant i garant de la voluntat popular, sempre ha de tenir cura de respectar les llibertats del seus ciutadans, d’altre banda s’esdevindria amb intèrpret de les necessitats de la població.  Una actitud d’aquest tipus deixa de ser representativa per convertir-se en fonamentalista o si més no,  en sectària

 2.         Garanties d’accés a la prestació i derivades

 2.1.    L’Estat ha de garantir:

·  Accés la d’interrupció voluntària de l’embaràs en les condicions que es determinen en aquesta llei.

 ·     Accés gratuït per a totes aquelles dones que ho sol·licitin en hospitals certificats per l’Estat i que hauran de estar ubicats amb un criteri de proximitat a la pacient.  Si per alguna raó aquesta proximitat no fos possible l’Estat vetllarà per que aquest fet no signifiqui una discriminació per cap dona, aplicant en cada cas, les mesures que es considerin més adients.   

 ·     Les condicions d’aquest accés tindran la interpretació el més favorable possible per la protecció i eficàcia dels drets fonamentals de la dona i en particular, dels que fan referència al lliure desenvolupament de la personalitat, la vida, la integritat física i moral, la intimitat,  la llibertat ideològica i la no discriminació.

 ·El professionals sanitaris directament implicats en el procés d’interrupció voluntària de l’embaràs, tindran el dret a exercí l’objecció de consciencia, sempre i quant això ho hagin manifestat prèviament i per escrit, sent llavors efectiva aquesta objecció tan a la sanitat pública com a la privada.

·     Els professionals sanitaris estaran obligats de qualsevol forma,  a dispensar tractament y atenció mèdica adequats a les dones que ho necessitin, abans i després d’haver estat sotmeses a una intervenció d’interrupció de l’embaràs.

 2.2.    Tractament dels expedients.

Donada la especial transcendència dels expedients mèdics, el hospitals certificats per portar a terme la interrupció voluntària de l’embaràs, tindran una especial cura amb tot lo referent a l’expedient mèdic de les pacients.

·      La intimitat de les dones estarà absolutament garantida, així com la absoluta confidencialitat en el tractament de totes les dades de caràcter personal, per la qual cosa tots el centres que prestin aquest servei tindran instal·lats sistemes de custodia activa i diligent de les histories clíniques de les dones.

·      Per garantir la confidencialitat s’implantaran mesures de seguretat d’alt nivell que assegurin el compliment de la normativa vigent de protecció de dades de caràcter personal.

·    Transcorregut un any del acte mèdic i sempre que la dona no interposi petició escrita en contra, l’expedient serà destruït.

 3.         Descripció de la proposta.

 3.1.A fi de poder tenir les millors garanties jurídiques a totes les parts implicades, al temps de treure subjectivitat en la aplicació, hem optat per l’opció denominada de terminis.   Pera altre banda aquesta opció permet compaginar la llibertat individual de la dona, la llibertat de consciencia i eliminar els avortaments clandestins amb tot el que això implica de salut pública, al temps que eradica les “màfies” encobertes que tan sols pretenen obtindre beneficis econòmics a costa de les necessitats de la població.

3.2.Tots els actes d’inducció a l’avortament s’hauran de portar a terme en hospitals degudament certificats per l’Estat

3.3.Abans de portar a terme qualsevol interrupció de l’embaràs, s’haurà d’informar a la dona embarassada dels drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat.  Tres dies després d’aquest procés informatiu es podrà procedir al acte mèdic.

3.4.Estarà permesa durant les primeres 7 setmanes,  la inducció de l’avortament mitjançant els medicaments mifepristona i misoprostol, sempre sota la supervisió mèdica d’un hospital certificat.

3.5.Estarà permesa la inducció de l’avortament quirúrgic durant  les primeres 14 setmanes de gestació.

3.6.    Excepcionalment, es podrà procedir al procés d’interrupció de l’embaràs més enllà de  la setmana 14 amb un màxim de fins a la 22, sempre i quant es detectin objectivament alguns dels següents supòsits:

·     Risc greu per la vida o la salut de la dona embarassada.  En aquest cas serà necessari dictamen mèdic previ realitzat per un facultatiu especialista diferent del que porti a terme la intervenció.

Si la vida de la dona embarassada corregués un risc imminent, es podrà portar a terme directament la intervenció i amb posterioritat es faran els dictàmens pertinents, fent-hi constar les causes de la urgència i tots el seu condicionants.

·     Risc de greus anomalies en el fetus,  sempre que es faci constar en un dictamen elaborat per dos facultatius diferents al que finalment porti a terme la intervenció

·    Quan es detectin anomalies fetals greus, incompatibles amb la vida o malaltia extremadament greu  e incurable.  Al igual que en els casos anteriors s’haurà de fer constar en un dictamen previ, elaborat per dos facultatius diferents del que finalment realitzi la intervenció

 3.7.    Consentiments a l’ intervenció

·      Abans de portar a terme qualsevol intervenció s’haurà de deixar consentiment exprés i escrit de la dona embarassada o si això no fos possible, ho podrà fer el representat legal, segons lo descrit a la Llei 41/2002 on es regula la autonomia del pacient,  drets i obligacions.

·      En el cas de menors d’edat, al menys un del representants legals, pare, mare, persona amb la pàtria potestat o tutors, haurà d’estar informat de la decisió de la dona.

Es podrà prescindir d’aquesta informació si la menor fa esment, de forma fonamentada, que aquest fet li pot provocar un perill de violència familiar, coaccions, mals tractaments o situació de desarrelament ò desemparament.   En aquest cas actuarà un/a assistent social com a assessor/a per si fossin necessàries actuacions posteriors.

 

4.         Comentaris addicionals i recomanacions.

 4.1.L’avortament mai s’ha de transformar en una pràctica de control de la natalitat.

 4.2.El sistemes de salut i educatiu han de promocionar i proporcionar formació i serveis en salut sexual i reproductiva, en especial en tot el que faci referència a:

·    Prevenció d’embarassos no desitjats dins del marc d’una sexualitat responsable.

·     Accés universal a la planificació de la reproducció i a la incorporació dels anticonceptius més adients en cada cas

·         Prevenció de malalties infeccioses de transmissió sexual.

·    Implantació de serveis que puguin atendre a les dones i parelles durant l’embaràs, el part i el puerperi.

Es tindrà una especial cura de les necessitats d’atenció que presentin les persones amb discapacitats

4.3.  S’ha de tenir en compte el nou èmfasi sobre els drets humans que dona la OMS, on es reafirmen els arguments sobre que els governs han de garantir l’accés a serveis de interrupció voluntària de l’embaràs, amb els màxims nivells de seguretat que el sistema sanitari pugui proporcionar.

4.4.   Les despeses que l’Estat hagi de pressupostar pel fet d’incloure dins dels serveis de salut els serveis d’interrupció voluntària de l’embaràs, seran sempre molt més baixos que els que suposaria la atenció mèdica i tractament de les complicacions provocades pels avortaments insegurs ò clandestins

4.5.Cal que les legislacions sempre siguin pou clares en la seva aplicació, d’aquesta forma s’eviten problemes de tràmits legals.  A l’hora de concretar una legislació sobre l’avortament voluntari, les lleis anomenades de terminis son les mes garantistes des del punt de vista de seguretat jurídica

4.6.Considerem absolutament respectables les conductes d’aquelles persones que per raons religioses o de qualsevol altre indole, consideren que l’avortament voluntari no s’ha de portar mai a terme, tot i que no admetem que es pretengui imposar aquest criteri a la resta de la població.

Des del nostre punt de vista i donat que l’avortament és un tema absolutament personal, l’Estat ha de definir un marc d’actuació a fi de que s’hi puguin acollir aquelles dones que voluntàriament ho desitgin i òbviament sense obligar a ningú.

Anuncis

Read Full Post »

Com ens enganya Cat-Salut

imagesUASC dóna suport a la denúncia de la FAV – Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat:

Si  es consulta la plana web de Cat-Salut  es pot  conèixer el temps d’espera de les operacions quirúrgiques i les proves diagnòstiques, que tenen un temps màxim d’espera de sis mesos.  La consulta es pot fer per centres i els resultats de l’Hospital Mútua de Terrassa donen una visió  absolutament distorsionada de la realitat. Tant sols es reconeix un temps d’espera superior als sis mesos en  dos especialitats.

Tot sovint  els afectats es posen en contacte amb nosaltres  i ens parlen d’un temps d’espera d’ un any a dos per fer una ressonància magnètica, una colonoscòpia, una ecografia, una operació de cataractes, pròtesi de genoll i de maluc, varius, galindons, extirpació de vesícula biliar….

Quina és la trampa? On està l’engany ? En les operacions quirúrgiques el sis mesos de temps màxim d’espera inclosos en la garantia compten a partir de la data en que el cirurgià, en el document informatiu que el centre us lliura, considera necessària la intervenció.  El que no es té en compte és el temps que s’ha trigat en què el cirurgià ens visités i que abans hem passat pel metge de capçalera i per l’especialista que, sobretot el segon , tenen un temps d’espera considerable.

Però  encara hi ha un segon engany. Quan Cat-Salut parla de sis mesos de temps d’espera ha fet la mitjana de totes les intervencions o proves diagnostiques a les que se’ls hi ha donat dia i hora, siguin urgents, preferents o normals. I  el temps d’espera de  les que tenen la qualificació de normals,  no compta?  No, per Cat-Salut aquest temps no existeix.

I  ho acabem d’entendre tot quan sentim al conseller Boi Ruiz, que prové de la gestió hospitalària privada, fer  la recomanació de tenir el servei d’una mútua privada. Tenir llistes d’espera com les que tenim  obliga molts cops a contractar els seus serveis . La mateixa Mútua Universitària de Terrassa té al seu  costat  la Clínica, privada, Mútua de Terrassa.

Per tant, les llargues llistes d’espera no són un fet casual. Va en la direcció d’un sistema de salut ràpid per  qui el pugui pagar i un sistema lent per tots els altres, per la població amb menys recursos.

Tots nosaltres hem de ser exigents i  fer la reclamació quan creiem que no es respecten els nostres drets. FAV ho va fer en el darrer Consell municipal de serveis socials denunciant les llistes d’espera.  Nosaltres, FAV Sant Cugat,  us pot  ajudar si us poseu en contacte amb la Comissió de Sanitat de l’ Assemblea de Drets socials. Telèfon mòbil:  631188455 o per correu electrònic:  ccsalut.stcugat@gmail.com.

Cal doncs fer tots els esforços perquè el nostre sistema sanitari, que ha estat modèlic amb molts aspectes, no  pateixi més retallades, més privatitzacions i més dificultats per accedir-hi.

Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat

Denuncia al Síndic de Greuges de Catalunya:

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE  SANT CUGAT

COMISSIÓ DE SANITAT DE L’ASSEMBLEA DE DRETS SOCIALS

Sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya

Si  es consulta el web de Cat-Salut  es pot  conèixer el temps d’espera de les operacions quirúrgiques i les proves diagnòstiques que tenen un temps màxim d’espera de sis mesos.  La consulta es pot fer per centres i els resultats de l’Hospital Mútua de Terrassa donen una visió  absolutament distorsionada de la realitat. Tant sols es reconeix un temps d’espera superior als sis mesos en  dos especialitats.  I les dadaes no estan actualitzades, corresponen al mes de juny de 2013.

Aquesta situació ha esta denunciada a Cat-Salut el setembre de 2013 en reunions que em tingut amb els seus responsables, Dr. J. Parellada, de la Regió Sanitària, i en el Consell Municipal de Serveis Socials, el darrer el mes de gener de 2014 amb la presencia del Dr. Parellada , dels directors mèdics dels CAPS de Sant Cugat i del regidor de sanitat de l’ajuntament. En cap de les reunions se’ns volgut explicar la realitat de les llistes d’espera.

 Però tot sovint  els afectats es posen en contacte amb nosaltres  i ens parlen d’un temps d’espera d’ un any a dos per fer una ressonància magnètica, una conoscòpia, una ecografia, una operació de cataractes, pròtesi de genoll i de maluc, varices, galindons, extirpació de vesícula biliar…. Una visita al traumatòleg  i posteriorment al servei de rehabilitació pot tenir més d’un any  d’espera i al oftalmòleg, al dermatòleg, al pneumòleg, especialitats que es donen a Sant Cugat, pot arribar als sis mesos .

Quina és la trampa ¿ On està l’engany ? En les operacions quirúrgiques el sis mesos de temps màxim d’espera incloses en la garantia ( Decret 354/2002 de 24 de desembre) compten a partir de la data en que el cirurgià en document informatiu que el centre us lliura considera necessària la intervenció.  El que no es té en compte és el temps que s’ha trigat perquè el cirurgià ens visités i que abans hem passat pel metge de capçalera i per l’especialista que tenen, sobretot el segon ,un temps d’espera considerable.

Però  encara hi ha un segon engany. Quan Cat-Salut parla de sis mesos de temps d’espera ha fet la mitjana de totes les intervencions o proves diagnostiques a les que se’ls hi ha donat dia i hora, siguin urgents, preferents o normals. I  el temps d’espera de  les que tenen la qualificació de normals  no compta?  No, per Cat-Salut aquest temps no existeix.

I  ho acabem d’entendre tot quan sentim al conseller Boi Ruiz, que prové de la gestió hospitalària privada, fer  la recomanació de tenir el servei d’una mútua privada. Tenir llistes d’espera com les que tenim  obliga molts cops a contractar els seus serveis . La mateixa Mútua Universitària de Terrassa té al seu  costat  la Clínica, privada,Mútua de Terrassa.

Per tant les llargues llistes d’espera, al nostre entendre no són un fet casual. Va en la direcció d’un sistema de salut ràpid per  qui el pugui pagar i un sistema lent per tots els altres, per la població amb menys recursos.

Pensem que es vulneren  dos drets. D’una banda es vulnera el dret a ser atès  en un temps d’espera màxim de sis mesos en les operacions quirúrgiques garantides , el dret a rebre informació fefaent de les llistes d’espera, així com rebre informació dels drets que tenim i com exercir-los.

Es  per aquests motius que demanem la seva intervenció perquè la neglicència de Cat Salut està afectant a col.lectius que no s’atreveixen , no saben o desconeixen que poden exigir que  els seus drets siguin respectats.

Cordialment

Manel Sànchez. FAV Sant Cugat.                                     José Carlos Casanova. Comissió de Sanitat

Read Full Post »