Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2014

untitledEl passat dimarts l’alcaldessa de Sant Cugat va signar un conveni amb la companyia Repsol, a fi d’impulsar l’ús del carburant anomenat autogas o GLP (Gas Liquat de Petroli) a la nostra ciutat.

Des de UASC considerem que el combustible GLP és tan sols una de les possibles opcions encaminades a reduir les emissions contaminats.  Per això,  pensem que és necessari fer esment d’una sèrie de matisos i d’informacions que no es van comentar durant la signatura de l’esmentat conveni entre l’Ajuntament i la companyia Repsol i que creiem que és important tenir-los en compte abans de prendre cap decisió respecte al GLP.

El primer, i potser el més important, és el tema de la seguretat. Els vehicles amb GLP tenen restringida l’entrada a garatges sense prou ventilació pel perill potencial de explosió, incendi, etc. 

A títol informatiu, a l’Eurotúnel entre França i Anglaterra (50,5 Km), hi estan prohibits.

La reglamentació que fixa la ventilació en garatges o aparcaments, en espais tancats, és: en els aparcaments construïts amb anterioritat a setembre de 2006 la NBE CPI 96, i els aparcaments construïts amb posterioritat, com a mínim, el que indica el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

Per això UASC demana que, en primer lloc, l’ajuntament faci una revisió de tots els aparcaments públics de la nostra ciutat, tan si són de titularitat pública com privada, a fi de verificar que compleixen tots ells l’esmentada reglamentació. En cas contrari s’hauran de fer les obres necessàries per adaptar-los o, en cas contrari, impedir-hi l’entrada i l’aparcament d’aquest tipus de vehicles.

Volem recordar que el passat mes de novembre un taxi adaptat per funcionar amb gas liquat del petroli va explotar a Barcelona a causa del mal funcionament de l’adaptador del GLP.

En segon lloc, UASC demana que s’analitzi  la conveniència o no d’aquest tipus de combustible per el nous vehicles que s’incorporin a la flota municipal. Tampoc és cert dir que amb aquestes incorporacions s’aconseguirà arribar a l’objectiu de “zero emissions”.

Altres consideracions que s’ han de tenir en compte són:

  • El combustible GLP tan sols pot ser utilitzat per vehicles equipats amb motor de gasolina
  • Es pot optar per vehicles equipats d’origen o fer una modificació als existents, sempre i quan siguin posteriors al 2005, i amb un cost aproximat d’uns 2000 €.
  • Reducció de contaminats:
    • Gasos d’efecte hivernacle (-7%)
    • Òxids de nitrogen (-60%)
    • No emet partícules
  • El GLP tan sols pot ser utilitzat quan el motor supera els 40ºC, la qual cosa implica que per posar en marxa el vehicle sempre s’utilitza gasolina durant 5 minuts.
  • Per motius de seguretat, el dipòsit de gas només pot ser omplert fins el 80%.
  • Els vehicles amb GLP consumeixen aproximadament un 15% més que quan utilitzen gasolina. Donat que el preu d’aquest combustible és un 44% més barat que la gasolina de 95, s’estima un estalvi aproximat d’un 29%.
  • Es recomana fer servir gasolina amb certa freqüència donat que el  GLP no té efecte lubricant sobre les vàlvules del motor.

Com a conclusió, i tenint en compte que l’estalvi que s’aconsegueix amb el sistema GLP és aproximadament d’un 29%  i que la instal·lació té un cost aproximat d’uns 2000 €, la inversió queda amortitzada a partir dels 70.000 km.  Per tant, l’alternativa GLP és interessant si fem més de 20.000 km/any,  per zones on la recàrrega de GLP sigui factible.

Read Full Post »

UASC veu amb preocupació que, després de tres anys denunciant les deficiències en les línies d’autobusos de la Floresta i les Planes, la situació segueix sent la mateixa. Això demostra l’absoluta manca de sensibilitat del nostre ajuntament cap als usuaris del transport públic d’aquests dos districtes.

Aquestes deficiències són denunciades reiteradament en molts Consells de Barri, Grups de Treball i en les cartes que molts veïns envien als mitjans de comunicació.

UASC va presentar, el 23 d’octubre del 2011 al regidor responsable de Mobilitat i al president del Consell de Barri de La Floresta, una bateria de quinze propostes per millorar i minimitzar els problemes i deficiències en el transport municipal de La Floresta, algunes d’elles aplicables també a Les Planes. Encara no hem rebut cap resposta i el que és pitjor, els inconvenients per el usuaris continuen.

En aquest enllaç podeu veure la cronologia de les denuncies i aportacions fetes per UASC des de l’any 2011.

http://uasc.cat/press/uasc-denuncia-la-manca-dinteres-de-lajuntament-per-solucionar-les-deficiencies-en-les-linees-dautobusos-de-la-floresta/

En relació a aquesta situació us fem a mans las queixes que UASC ha rebut últimament:

  • Es pot assolir o justificar un retard esporàdic d’uns minuts per problemes de trànsit, però no en cada volta. Hi ha retards de entre 3 i 11 minuts i fins a 20 minuts; en ocasions la última volta de la jornada no es fa, deixant a la gent penjada a les parades.
  • Sembla ser que aquests retards es produeixen segons el conductor. Si sent el mateix recorregut i la mateixa hora, per què uns poden complir-lo i els altres no? A cada conductor se li assigna un horari diferent?
  • A la parada de l’estació de Les Planes alguna gent no pot pujar a l’autobús perquè superarien el màxim de gent que pot anar de peu.
  • S’ha d’estudiar de nou la capacitat dels autobusos per adaptar-la a las necessitats reals i també la sincronització amb els horaris escolars.
  • S’han detectat deficiències puntuals però cròniques en el funcionament d’alguns vehicles. La porta de darrer no funciona o s’obre sobtadament al revolts pronunciats. En molts casos el timbre per demanar parada no funciona. En general la neteja deixar molt que desitjar especialment la dels seients.
  • Els autobusos de les línies de La Floresta no estan adaptats per la gent gran i tenen dificultats per pujar o baixar. Son molt alts, amb tres escalons i moltes vegades les barres per agafar-se estan trencades o no hi son.
  • A l’autobús de Les Planes la maquina validadora dels bitllets no reconeix la T10 de la gent que arriba amb el tren i marca un viatge nou.
  • S’ha d’habilitar una franja horària perquè els conductors no hagin d’esmorzar / dinar / berenar al mateix temps que condueixen. També en el cas de La Floresta facilitar-los al final o inici de parada un lloc per fer les seves necessitats. Cal recordar-los que no poden utilitzar el mòbil ni fumar durant els recorreguts.
  • La policia local hauria de prestar més atenció per evitar que els cotxes mal aparcats impedeixin la correcte circulació o maniobra dels autobusos durant el seu recorregut. També evitar la priorització dels vehicles particulars sobre el transport públic com esta passant a la zona escolar de El Pinar.
  • Hi ha una manca evident de marquesines i/o bancs. A Les Planes sols hi ha marquesines a la Plaça Colon i a la Plaça del Coll de la Creu d’en Blau i bancs per seure a las parades de Sant Francesc d’Assis i Nostra Senyora de l’Estrada. A la Floresta és urgent la col•locació de marquesines a la Plaça Pere Planes i Avinguda Pere Planes, 44.
  • Marcar amb una senyalització horitzontal l’espai reservat per les parades d’autobús a fi de que els cotxes no envaeixin l’espai i dificultin que els passatgers puguin baixar o pujar sense perill.
  • Que totes les parades disposin dels horaris en condicions de ser consultats i assegurar-se que el panells elèctrics d’informació de les parades funcionin regularment.
  • Actualment a Les Planes el transport públic no funciona ni els diumenges ni festius deixant molta gent aïllada, especialment gent gran.  S’han de buscar formules per esmenar aquesta injustícia.
  • Tal com UASC ja va proposar durant l’anterior campanya electoral s’hauria d’estudiar i instaurar un servei de cotxes-llançadores que pugin donar sortida a les necessitats de desplaçament puntual de persones en una zones tan extenses com son La Floresta i Les Planes.

Per tot l’exposat UASC torna a exigir a l’ajuntament una actuació decidida i sense més dilacions perquè els veïns de la Floresta i les Planes també tenen dret a disposar d’uns transports públics segurs i de qualitat.

Ràdio La Floresta: http://puntpart.blogspot.com.es/p/jaume-massanes-uasc-autobus-urba-zona-1.html

Read Full Post »

5x4d9116-240733

                         Fotografia del TOT Sant Cugat

Des de UASC volem reivindicar, una vegada més, el nostre compromís i suport a favor del petit comerç, del comerç de proximitat. Ja ho vam fer públic quan va començar a parlar-se del macro-projecte d’una superfície comercial que volen instal•lar a la carretera de Cerdanyola i tornem ara amb un altre previsible atac al nostre comerç local, donant llum verda a un nou espai comercial a la carretera de Rubí.

Seran 10.000 metres quadrats disponibles que treu l’Incasol a concurs públic i que, segons explica el nostre regidor d’urbanisme, el Sr. Pere Casajuana, ja hi han diverses multinacionals interessades.

Davant d’aquest nou projecte UASC es pregunta el següent:

  • On és el compromís del nostre consistori en afavorir i donar suport al comerç autòcton del municipi?
  • On estan les polítiques que presumeixen d’un “model de comerç de la Ciutat”?
  • Per que un nou centre comercial amb la saturació que ja hi ha actualment a tot el Vallès?

Com sempre ens trobem amb l’ambigüitat de voler quedar bé amb tothom sense valorar les conseqüències negatives d’aquesta decisió.

Tenim una disminució palpable del consum en el nostre comerç, derivat de la crisi econòmica per la qual estem travessant i dels impediments que ens trobem quan volem anar a comprar a Sant Cugat: manca d’aparcament, zones de vianants, etc .

Amb la possible instal•lació d’aquest nou centre comercial augmentaran, encara més, els problemes de mobilitat existents ja que la carretera que uneix les poblacions de Sant Cugat i Rubí és de només 2 carrils, està molt transitada per vehicles de gran tonatge. A més a més, ja hi han dos centres comercials i un col•legi públic i no hi ha voreres per a que hi transitin els vianants, amb les consegüents situacions de perill i inseguretat.

I com també esperem l’excusa de la creació de llocs de treball, reivindiquem que, si s’arriba a crear aquest centre, es prioritzi de veritat i fermament, el fet d’oferir aquests llocs de treball a persones del nostre municipi en situació d’atur, que és, en definitiva, l’únic benefici que podríem obtenir davant de tanta barbàrie especulativa.

Ràdio La Floresta:

Read Full Post »

estany_alous (35)Nota de premsa de la Plataforma Alous

Aquest darrer dilluns, dia 10 de febrer, la Plataforma Alous ha entrat per registre als ajuntaments de Rubí i Sant Cugat els escrits i documentació per sol·licitar que els dos consistoris iniciïn els tràmits per demanar a la Generalitat la inclusió de l’Espai Alous en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

En l’última reunió del 21/01/2014 de la Plataforma Alous (formada per 26 ens entre els que hi ha instituts, escoles, entitats veïnals, entitats ambientalistes, partits polítics, entitats excursionistes i els mateixos  Ajuntaments de Rubí i Sant Cugat) es va decidir instar als Ajuntaments de Rubí i de Sant Cugat a què iniciïn els tràmits per demanar a la Generalitat incloure l’Espai Alous en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). L’Espai Alous està format per l’Estany dels Alous segons la delimitació de l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat, la zona de Sòl No Urbanitzable del tram sud del torrent de Ca n’Oriol, i també per la ribera del Torrent dels Alous, des de l’Autopista C-16 fins la Riera de Rubí, la qual afavoreix que l’espai no quedi aïllat ecològicament.

Cal recordar que la figura del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) la crea i regula la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i la desenvolupa el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Aquesta figura té per objecte la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

Pels membres de la plataforma és important poder incloure aquest espai dins del PEIN perquè, al marge de la protecció que se’n deriva del planejament municipal, amb aquesta figura s’obtindria una qualificació de protecció de l’espai natural de nivell supramunicipal i, en aquest sentit, se’n reconeixeria els seus valors. I a més, pot representar una oportunitat més per obtenir recursos econòmics per a la rehabilitació i gestió d’aquest espai natural.

Plataforma Alous – 11 febrer 2014

Read Full Post »

imagesCAO3EM5FLa Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs

1.         Consideracions prèvies

1.1.   Des de UASC considerem que qualsevol llei sobre l’avortament es y serà un tema controvertit on hi conflueixen multitud d’opinions.  Sempre hi hauran molts punts de vista i matisos que fan que aquest sigui un tema molt delicat que traspassa el concepte racional per entrar en lo emocional.

És per això que hem considerat que com a formació política amb una vocació inequívoca en vers de la ciutadania,  ens hem de posicionar al respecte.

Seguint la nostre línea política, com sempre volem fer propostes que permetin deixar clara la nostra postura en tot allò que afecta als ciutadans.

Amb aquest document pretenem compatibilitzar els dos conceptes més bàsics sobre aquest tema, més enllà de qualsevol altre condicionant :

·      Dret de les dones a escollir lliurement el fet de ser mares

·      Principi ètic de respecte a la vida

 

1.2. UASC considera que la “Ley Orgánica de Salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo” ha de tenir en compte el següents aspectes

·      Equitat social

Des del punt de vista de la igualtat social, s’ha de considerar que si no s’admet la possibilitat de que aquelles dones que així ho sol·licitin, puguin portar a terme una interrupció voluntària de l’embaràs dins del marc d’una llei estatal, ens trobarem amb que les dones que tinguin un major nivell econòmic tindran la opció de d’aconseguir-ho a qualsevol dels països de la UE, ja que les legislacions existents a quasi la totalitat d’aquests països així ho permeten. En contrapartida,  les dones d’un menor nivell econòmic es veuran abocades a un avortament clandestí, amb tots els riscos de salut que això implica.

·      Realitat social

El nombre d’avortaments reals que es produeixen, no depèn de que la legislació aplicada sigui més o menys permissiva.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, la probabilitat que una dona  decideixi portar a terme un procés d’avortament, no quedarà modificada pel fet de que el procediment s’esdevingui legal o no en el seu país.  Si  a més tenim  en compte que la majoria de  països de la Unió Europea tenen lleis que permeten aquesta pràctica, les dones que hagin pres aquesta decisió, sempre tindran al seu abast aquesta alternativa.

·      Pluralisme social

En democràcia es fonamental que els governs tinguin en consideració totes les diverses opinions existents a la societat abans d’iniciar qualsevol tipus de llei i més quan aquesta afecta tan directament sobre les vides de la ciutadania.

El govern, com a representant i garant de la voluntat popular, sempre ha de tenir cura de respectar les llibertats del seus ciutadans, d’altre banda s’esdevindria amb intèrpret de les necessitats de la població.  Una actitud d’aquest tipus deixa de ser representativa per convertir-se en fonamentalista o si més no,  en sectària

 2.         Garanties d’accés a la prestació i derivades

 2.1.    L’Estat ha de garantir:

·  Accés la d’interrupció voluntària de l’embaràs en les condicions que es determinen en aquesta llei.

 ·     Accés gratuït per a totes aquelles dones que ho sol·licitin en hospitals certificats per l’Estat i que hauran de estar ubicats amb un criteri de proximitat a la pacient.  Si per alguna raó aquesta proximitat no fos possible l’Estat vetllarà per que aquest fet no signifiqui una discriminació per cap dona, aplicant en cada cas, les mesures que es considerin més adients.   

 ·     Les condicions d’aquest accés tindran la interpretació el més favorable possible per la protecció i eficàcia dels drets fonamentals de la dona i en particular, dels que fan referència al lliure desenvolupament de la personalitat, la vida, la integritat física i moral, la intimitat,  la llibertat ideològica i la no discriminació.

 ·El professionals sanitaris directament implicats en el procés d’interrupció voluntària de l’embaràs, tindran el dret a exercí l’objecció de consciencia, sempre i quant això ho hagin manifestat prèviament i per escrit, sent llavors efectiva aquesta objecció tan a la sanitat pública com a la privada.

·     Els professionals sanitaris estaran obligats de qualsevol forma,  a dispensar tractament y atenció mèdica adequats a les dones que ho necessitin, abans i després d’haver estat sotmeses a una intervenció d’interrupció de l’embaràs.

 2.2.    Tractament dels expedients.

Donada la especial transcendència dels expedients mèdics, el hospitals certificats per portar a terme la interrupció voluntària de l’embaràs, tindran una especial cura amb tot lo referent a l’expedient mèdic de les pacients.

·      La intimitat de les dones estarà absolutament garantida, així com la absoluta confidencialitat en el tractament de totes les dades de caràcter personal, per la qual cosa tots el centres que prestin aquest servei tindran instal·lats sistemes de custodia activa i diligent de les histories clíniques de les dones.

·      Per garantir la confidencialitat s’implantaran mesures de seguretat d’alt nivell que assegurin el compliment de la normativa vigent de protecció de dades de caràcter personal.

·    Transcorregut un any del acte mèdic i sempre que la dona no interposi petició escrita en contra, l’expedient serà destruït.

 3.         Descripció de la proposta.

 3.1.A fi de poder tenir les millors garanties jurídiques a totes les parts implicades, al temps de treure subjectivitat en la aplicació, hem optat per l’opció denominada de terminis.   Pera altre banda aquesta opció permet compaginar la llibertat individual de la dona, la llibertat de consciencia i eliminar els avortaments clandestins amb tot el que això implica de salut pública, al temps que eradica les “màfies” encobertes que tan sols pretenen obtindre beneficis econòmics a costa de les necessitats de la població.

3.2.Tots els actes d’inducció a l’avortament s’hauran de portar a terme en hospitals degudament certificats per l’Estat

3.3.Abans de portar a terme qualsevol interrupció de l’embaràs, s’haurà d’informar a la dona embarassada dels drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat.  Tres dies després d’aquest procés informatiu es podrà procedir al acte mèdic.

3.4.Estarà permesa durant les primeres 7 setmanes,  la inducció de l’avortament mitjançant els medicaments mifepristona i misoprostol, sempre sota la supervisió mèdica d’un hospital certificat.

3.5.Estarà permesa la inducció de l’avortament quirúrgic durant  les primeres 14 setmanes de gestació.

3.6.    Excepcionalment, es podrà procedir al procés d’interrupció de l’embaràs més enllà de  la setmana 14 amb un màxim de fins a la 22, sempre i quant es detectin objectivament alguns dels següents supòsits:

·     Risc greu per la vida o la salut de la dona embarassada.  En aquest cas serà necessari dictamen mèdic previ realitzat per un facultatiu especialista diferent del que porti a terme la intervenció.

Si la vida de la dona embarassada corregués un risc imminent, es podrà portar a terme directament la intervenció i amb posterioritat es faran els dictàmens pertinents, fent-hi constar les causes de la urgència i tots el seu condicionants.

·     Risc de greus anomalies en el fetus,  sempre que es faci constar en un dictamen elaborat per dos facultatius diferents al que finalment porti a terme la intervenció

·    Quan es detectin anomalies fetals greus, incompatibles amb la vida o malaltia extremadament greu  e incurable.  Al igual que en els casos anteriors s’haurà de fer constar en un dictamen previ, elaborat per dos facultatius diferents del que finalment realitzi la intervenció

 3.7.    Consentiments a l’ intervenció

·      Abans de portar a terme qualsevol intervenció s’haurà de deixar consentiment exprés i escrit de la dona embarassada o si això no fos possible, ho podrà fer el representat legal, segons lo descrit a la Llei 41/2002 on es regula la autonomia del pacient,  drets i obligacions.

·      En el cas de menors d’edat, al menys un del representants legals, pare, mare, persona amb la pàtria potestat o tutors, haurà d’estar informat de la decisió de la dona.

Es podrà prescindir d’aquesta informació si la menor fa esment, de forma fonamentada, que aquest fet li pot provocar un perill de violència familiar, coaccions, mals tractaments o situació de desarrelament ò desemparament.   En aquest cas actuarà un/a assistent social com a assessor/a per si fossin necessàries actuacions posteriors.

 

4.         Comentaris addicionals i recomanacions.

 4.1.L’avortament mai s’ha de transformar en una pràctica de control de la natalitat.

 4.2.El sistemes de salut i educatiu han de promocionar i proporcionar formació i serveis en salut sexual i reproductiva, en especial en tot el que faci referència a:

·    Prevenció d’embarassos no desitjats dins del marc d’una sexualitat responsable.

·     Accés universal a la planificació de la reproducció i a la incorporació dels anticonceptius més adients en cada cas

·         Prevenció de malalties infeccioses de transmissió sexual.

·    Implantació de serveis que puguin atendre a les dones i parelles durant l’embaràs, el part i el puerperi.

Es tindrà una especial cura de les necessitats d’atenció que presentin les persones amb discapacitats

4.3.  S’ha de tenir en compte el nou èmfasi sobre els drets humans que dona la OMS, on es reafirmen els arguments sobre que els governs han de garantir l’accés a serveis de interrupció voluntària de l’embaràs, amb els màxims nivells de seguretat que el sistema sanitari pugui proporcionar.

4.4.   Les despeses que l’Estat hagi de pressupostar pel fet d’incloure dins dels serveis de salut els serveis d’interrupció voluntària de l’embaràs, seran sempre molt més baixos que els que suposaria la atenció mèdica i tractament de les complicacions provocades pels avortaments insegurs ò clandestins

4.5.Cal que les legislacions sempre siguin pou clares en la seva aplicació, d’aquesta forma s’eviten problemes de tràmits legals.  A l’hora de concretar una legislació sobre l’avortament voluntari, les lleis anomenades de terminis son les mes garantistes des del punt de vista de seguretat jurídica

4.6.Considerem absolutament respectables les conductes d’aquelles persones que per raons religioses o de qualsevol altre indole, consideren que l’avortament voluntari no s’ha de portar mai a terme, tot i que no admetem que es pretengui imposar aquest criteri a la resta de la població.

Des del nostre punt de vista i donat que l’avortament és un tema absolutament personal, l’Estat ha de definir un marc d’actuació a fi de que s’hi puguin acollir aquelles dones que voluntàriament ho desitgin i òbviament sense obligar a ningú.

Read Full Post »

Com ens enganya Cat-Salut

imagesUASC dóna suport a la denúncia de la FAV – Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat:

Si  es consulta la plana web de Cat-Salut  es pot  conèixer el temps d’espera de les operacions quirúrgiques i les proves diagnòstiques, que tenen un temps màxim d’espera de sis mesos.  La consulta es pot fer per centres i els resultats de l’Hospital Mútua de Terrassa donen una visió  absolutament distorsionada de la realitat. Tant sols es reconeix un temps d’espera superior als sis mesos en  dos especialitats.

Tot sovint  els afectats es posen en contacte amb nosaltres  i ens parlen d’un temps d’espera d’ un any a dos per fer una ressonància magnètica, una colonoscòpia, una ecografia, una operació de cataractes, pròtesi de genoll i de maluc, varius, galindons, extirpació de vesícula biliar….

Quina és la trampa? On està l’engany ? En les operacions quirúrgiques el sis mesos de temps màxim d’espera inclosos en la garantia compten a partir de la data en que el cirurgià, en el document informatiu que el centre us lliura, considera necessària la intervenció.  El que no es té en compte és el temps que s’ha trigat en què el cirurgià ens visités i que abans hem passat pel metge de capçalera i per l’especialista que, sobretot el segon , tenen un temps d’espera considerable.

Però  encara hi ha un segon engany. Quan Cat-Salut parla de sis mesos de temps d’espera ha fet la mitjana de totes les intervencions o proves diagnostiques a les que se’ls hi ha donat dia i hora, siguin urgents, preferents o normals. I  el temps d’espera de  les que tenen la qualificació de normals,  no compta?  No, per Cat-Salut aquest temps no existeix.

I  ho acabem d’entendre tot quan sentim al conseller Boi Ruiz, que prové de la gestió hospitalària privada, fer  la recomanació de tenir el servei d’una mútua privada. Tenir llistes d’espera com les que tenim  obliga molts cops a contractar els seus serveis . La mateixa Mútua Universitària de Terrassa té al seu  costat  la Clínica, privada, Mútua de Terrassa.

Per tant, les llargues llistes d’espera no són un fet casual. Va en la direcció d’un sistema de salut ràpid per  qui el pugui pagar i un sistema lent per tots els altres, per la població amb menys recursos.

Tots nosaltres hem de ser exigents i  fer la reclamació quan creiem que no es respecten els nostres drets. FAV ho va fer en el darrer Consell municipal de serveis socials denunciant les llistes d’espera.  Nosaltres, FAV Sant Cugat,  us pot  ajudar si us poseu en contacte amb la Comissió de Sanitat de l’ Assemblea de Drets socials. Telèfon mòbil:  631188455 o per correu electrònic:  ccsalut.stcugat@gmail.com.

Cal doncs fer tots els esforços perquè el nostre sistema sanitari, que ha estat modèlic amb molts aspectes, no  pateixi més retallades, més privatitzacions i més dificultats per accedir-hi.

Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat

Denuncia al Síndic de Greuges de Catalunya:

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE  SANT CUGAT

COMISSIÓ DE SANITAT DE L’ASSEMBLEA DE DRETS SOCIALS

Sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya

Si  es consulta el web de Cat-Salut  es pot  conèixer el temps d’espera de les operacions quirúrgiques i les proves diagnòstiques que tenen un temps màxim d’espera de sis mesos.  La consulta es pot fer per centres i els resultats de l’Hospital Mútua de Terrassa donen una visió  absolutament distorsionada de la realitat. Tant sols es reconeix un temps d’espera superior als sis mesos en  dos especialitats.  I les dadaes no estan actualitzades, corresponen al mes de juny de 2013.

Aquesta situació ha esta denunciada a Cat-Salut el setembre de 2013 en reunions que em tingut amb els seus responsables, Dr. J. Parellada, de la Regió Sanitària, i en el Consell Municipal de Serveis Socials, el darrer el mes de gener de 2014 amb la presencia del Dr. Parellada , dels directors mèdics dels CAPS de Sant Cugat i del regidor de sanitat de l’ajuntament. En cap de les reunions se’ns volgut explicar la realitat de les llistes d’espera.

 Però tot sovint  els afectats es posen en contacte amb nosaltres  i ens parlen d’un temps d’espera d’ un any a dos per fer una ressonància magnètica, una conoscòpia, una ecografia, una operació de cataractes, pròtesi de genoll i de maluc, varices, galindons, extirpació de vesícula biliar…. Una visita al traumatòleg  i posteriorment al servei de rehabilitació pot tenir més d’un any  d’espera i al oftalmòleg, al dermatòleg, al pneumòleg, especialitats que es donen a Sant Cugat, pot arribar als sis mesos .

Quina és la trampa ¿ On està l’engany ? En les operacions quirúrgiques el sis mesos de temps màxim d’espera incloses en la garantia ( Decret 354/2002 de 24 de desembre) compten a partir de la data en que el cirurgià en document informatiu que el centre us lliura considera necessària la intervenció.  El que no es té en compte és el temps que s’ha trigat perquè el cirurgià ens visités i que abans hem passat pel metge de capçalera i per l’especialista que tenen, sobretot el segon ,un temps d’espera considerable.

Però  encara hi ha un segon engany. Quan Cat-Salut parla de sis mesos de temps d’espera ha fet la mitjana de totes les intervencions o proves diagnostiques a les que se’ls hi ha donat dia i hora, siguin urgents, preferents o normals. I  el temps d’espera de  les que tenen la qualificació de normals  no compta?  No, per Cat-Salut aquest temps no existeix.

I  ho acabem d’entendre tot quan sentim al conseller Boi Ruiz, que prové de la gestió hospitalària privada, fer  la recomanació de tenir el servei d’una mútua privada. Tenir llistes d’espera com les que tenim  obliga molts cops a contractar els seus serveis . La mateixa Mútua Universitària de Terrassa té al seu  costat  la Clínica, privada,Mútua de Terrassa.

Per tant les llargues llistes d’espera, al nostre entendre no són un fet casual. Va en la direcció d’un sistema de salut ràpid per  qui el pugui pagar i un sistema lent per tots els altres, per la població amb menys recursos.

Pensem que es vulneren  dos drets. D’una banda es vulnera el dret a ser atès  en un temps d’espera màxim de sis mesos en les operacions quirúrgiques garantides , el dret a rebre informació fefaent de les llistes d’espera, així com rebre informació dels drets que tenim i com exercir-los.

Es  per aquests motius que demanem la seva intervenció perquè la neglicència de Cat Salut està afectant a col.lectius que no s’atreveixen , no saben o desconeixen que poden exigir que  els seus drets siguin respectats.

Cordialment

Manel Sànchez. FAV Sant Cugat.                                     José Carlos Casanova. Comissió de Sanitat

Read Full Post »

Nueva-imagen-224x300

UASC veu amb preocupació que, després de tres anys denunciant les deficiències en les línies d’autobusos de la Floresta i les Planes, la situació segueix sent la mateixa. Això demostra l’absoluta manca de sensibilitat del nostre ajuntament cap als usuaris del transport públic d’aquests dos districtes.

Aquestes deficiències són denunciades reiteradament en molts Consells de Barri, Grups de Treball i en les cartes que molts veïns envien als mitjans de comunicació.

UASC va presentar, el 23 d’octubre del 2011 al regidor responsable de Mobilitat i al president del Consell de Barri de La Floresta, una bateria de quinze propostes per millorar i minimitzar els problemes i deficiències en el transport municipal de La Floresta, algunes d’elles aplicables també a Les Planes. Encara no hem rebut cap resposta i el que és pitjor, els inconvenients per el usuaris continuen.

En aquest enllaç podeu veure la cronologia de les denuncies i aportacions fetes per UASC des de l’any 2011.

http://uasc.cat/press/uasc-denuncia-la-manca-dinteres-de-lajuntament-per-solucionar-les-deficiencies-en-les-linees-dautobusos-de-la-floresta/

 En relació a aquesta situació us fem a mans las queixes que UASC ha rebut últimament:

  • Es pot assolir o justificar un retard esporàdic d’uns minuts per problemes de trànsit, però no en cada volta. Hi ha retards de entre 3 i 11 minuts i fins a 20 minuts; en ocasions la última volta de la jornada no es fa, deixant a la gent penjada a les parades.
  • Sembla ser que aquests retards es produeixen segons el conductor. Si sent el mateix recorregut i la mateixa hora, per què uns poden complir-lo i els altres no? A cada conductor se li assigna un horari diferent?
  • A la parada de l’estació de Les Planes alguna gent no pot pujar a l’autobús perquè superarien el màxim de gent que pot anar de peu.
  • S’ha d’estudiar de nou la capacitat dels autobusos per adaptar-la a las necessitats reals i també la sincronització amb els horaris escolars.
  • S’han detectat deficiències puntuals però cròniques en el funcionament d’alguns vehicles. La porta de darrer no funciona o s’obre sobtadament al revolts pronunciats. En molts casos el timbre per demanar parada no funciona. En general la neteja deixar molt que desitjar especialment la dels seients.
  • Els autobusos de les línies de La Floresta no estan adaptats per la gent gran i tenen dificultats per pujar o baixar. Son molt alts, amb tres escalons i moltes vegades les barres per agafar-se estan trencades o no hi son.
  • A l’autobús de Les Planes la maquina validadora dels bitllets no reconeix la T10 de la gent que arriba amb el tren i marca un viatge nou.
  • S’ha d’habilitar una franja horària perquè els conductors no hagin d’esmorzar / dinar / berenar al mateix temps que condueixen. També en el cas de La Floresta facilitar-los al final o inici de parada un lloc per fer les seves necessitats. Cal recordar-los que no poden utilitzar el mòbil ni fumar durant els recorreguts.
  • La policia local hauria de prestar més atenció per evitar que els cotxes mal aparcats impedeixin la correcte circulació o maniobra dels autobusos durant el seu recorregut. També evitar la priorització dels vehicles particulars sobre el transport públic com esta passant a la zona escolar de El Pinar.
  • Hi ha una manca evident de marquesines i/o bancs. A Les Planes sols hi ha marquesines a la Plaça Colon i a la Plaça del Coll de la Creu d’en Blau i bancs per seure a las parades de Sant Francesc d’Assis i Nostra Senyora de l’Estrada. A la Floresta és urgent la col•locació de marquesines a la Plaça Pere Planes i Avinguda Pere Planes, 44.
  • Marcar amb una senyalització horitzontal l’espai reservat per les parades d’autobús a fi de que els cotxes no envaeixin l’espai i dificultin que els passatgers puguin baixar o pujar sense perill.
  • Que totes les parades disposin dels horaris en condicions de ser consultats i assegurar-se que el panells elèctrics d’informació de les parades funcionin regularment.
  • Actualment a Les Planes el transport públic no funciona ni els diumenges ni festius deixant molta gent aïllada, especialment gent gran.  S’han de buscar formules per esmenar aquesta injustícia.
  • Tal com UASC ja va proposar durant l’anterior campanya electoral s’hauria d’estudiar i instaurar un servei de cotxes-llançadores que pugin donar sortida a les necessitats de desplaçament puntual de persones en una zones tan extenses com son La Floresta i Les Planes.

Per tot l’exposat UASC torna a exigir a l’ajuntament una actuació decidida i sense més dilacions perquè els veïns de la Floresta i les Planes també tenen dret a disposar d’uns transports públics segurs i de qualitat.

 

Sant Cugat del Vallès 6 de febrer de 2014

Read Full Post »