El fet de ser una persona jubilada em permet fer de matinada llargues passejades per Mira-sol i Valldoreix. Es un plaer observar i gaudir de la natura, el silenci, amb el cant dels ocells de fons, la frescor i la tranquil·litat de l’entorn.
Però a una determinada hora aquest encanteri s’atura de sobte. La gent surt de casa per anar a treballar o per portar la mainada a la escola.
Els carrers es converteixen en una jungla , apareixen els nervis i comencen les presses, es supera amb escreix la velocitat permesa dels vehicles i algunes senyals de tràfic verticals i horitzontals es tornen invisibles.
Els infants, mitjà dormits són gairebé arrossegats, “vinga, vinga no t’entretinguis que arribem tard a l’escola”.
Competició per arribar a l’estació, perquè si tarden un minut més ja no troben aparcament o perden el tren.
Arriben al bar o a la granja de l’estació i com ja no queda temps compren un cafè amb llet “per emportar” que desprès prenen de qualsevol manera a l’estació o dins del tren.
L’entrada als vagons és un altre espectacle. El cartell “abans d’entrar deixin sortir” també es torna invisible i quan s’obren les portes comença una lluita cos a cos per aconseguir el únic seient lliure del vagó.
Si sou observadors veureu que no exagero, més aviat al contrari, em quedo curt.
Estic convençut que tant estrès no potser ser bo per la salut i provoca que comencem el dia cansats i malhumorats.
Proposo fer la prova d’aixecar-se cada dia un quart d’hora abans i veureu com vosaltres i els vostres fills comenceu el dia més relaxats i amb més bon humor.
Jaume Massanés i Papell
Sant Cugat, versió original 