Ahir el meus amics de l’avinguda Pere Planas de la Floresta en van convidar a visitar la zona per ensenyar-me com havia quedat l’avinguda després de l’asfaltat realitzat fa pocs dies.
Estaven molt satisfets del resultat final de les obres, el gruix de l’asfaltat, les vorades i els desaigües cada 300 metres per impedir la inundació en cas de fortes pluges. Les pors que l’obra fos una repetició del nyap del carrer Diputació s’havien dissipat.
Per la meva part els vaig felicitar perquè ha estat la constància en la reivindicació dels veïns i la unitat de totes les associacions de veïns de la Floresta els que han aconseguit que finalment i després de molts anys de reivindicacions i d’empassar pols i fang tinguin ara un carrer en condicions, en gran part gracies a la pressió de les associacions per dedicar-hi els diners de lliure disposició.
I dic això perquè per part de l’ajuntament mai havia existit una voluntat real de solucionar el problema. Tots els que havíeu assistit als Consells de Districte sabeu de què parlo.
Crec que la solució adoptada en aquesta avinguda pot servir com exemple per l’arranjament d’altres carrers principals de la Floresta com per exemple Casino, Can Trabal, Sant Joan o la avinguda Tarruell.
La crisi, que afecta per igual als veïns com al propi ajuntament, la incapacitat provada del consistori per gestionar anteriors urbanitzacions integrals i l’orografia de la Floresta, aconsellen aplicar en el futur el sistema d’asfaltat lleuger utilitzat en Pere Planas.
Jaume Massanés i Papell
https://stcvo.wordpress.com/2011/03/10/la-constancia-gairebe-sempre-te-premi/
