Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Abril de 2010

Les dades de preinscripció a les escoles públiques i privades-concertades de Sant Cugat ha provocat sorpresa entre els responsables de l’àrea d’Educació, després que la demanda de places de P3 ha superat de 57 el nombre de places que s’oferien. Per donar resposta al volum de preinscripcions, i fins que l’11 de juny les famílies formalitzin la matrícula adjudicada, el Departament d’Educació ha optat per crear una línia més a l’escola Ciutat d’Alba i incrementar la ràtio a P3 a 13 de les 18 escoles que hi ha al municipi. Una situació del tot excepcional, segons la regidora d’Educació, i més quan el curs passat es va haver d’anul·lar un grup de P3 perquè llavors no hi va haver prou sol·licituds. La demanda per cursar secundària també ha superat l’oferta.

En tan sols un any s’ha complicat la relació entre l’oferta i la demanda de places escolars a Sant Cugat. L’any passat, i a causa d’un descens en el creixement de la població, es va haver d’anul·lar un grup de P3, però aquest any, en canvi, no surten els números, ja que l’oferta de 1.000 places per cursar P3 als centres públics i concertats del municipi s’ha superat en 57 sol·licituds.

Aquesta situació ha obligat el Departament d’Educació de la Generalitat a afegir una tercera línia a l’escola Ciutat d’Alba, inaugurada fa dos cursos, per tal de donar cabuda a molts alumnes que, a diferència d’altres anys, han triat el centre com a primera opció. El motiu: moltes famílies ja comencen a poblar nous barris com ara Volpelleres. Però a més a més d’aquest nou grup, el departament ha optat per augmentar la ràtio de 25 alumnes per classe en aquells centres on s’havia superat l’oferta, concretament en 13 dels 18 centres que hi ha a tot el municipi. Aquesta situació ha estat qualificada del tot «excepcional» per la regidora d’Educació de l’Ajuntament, Ester Salat. Arran d’aquesta situació i si finalment la matriculació que les famílies han de fer abans de l’11 de juny confirmés les dades de preinscripció, només quedarien al municipi tres places vacants per a noves incorporacions, una xifra molt baixa, perquè, tal com explica Salat, les dades confirmen que són moltes les famílies que, per mobilitat laboral o perquè tenen nens en edat escolar, opten per anar a viure a Sant Cugat al llarg de l’any. Tanmateix, Salat confia que després de l’11 de juny el nombre de vacants creixerà perquè molts pares desestimen la plaça que se’ls ha adjudicat en segona instància i prefereixen matricular els fills a l’escola privada.

El perquè s’ha arribat a aquesta situació, cal buscar-lo en les variacions del padró a Sant Cugat. Salat explica que aquest registre sempre ha estat una eina poc fiable a l’hora de poder garantir places escolars al municipi, contràriament al que pot passar en altres municipis. Sant Cugat atreu un bon nombre de nouvinguts en qualsevol època de l’any a causa de la feina o bé perquè decideixen fer el canvi d’una ciutat com Barcelona a Sant Cugat. A tall d’exemple, Salat explica que entre agost i setembre de l’any passat van haver-hi 500 altes en el padró. L’Ajuntament ha optat ara per fer una valoració mensual del padró que es lliura a la Generalitat. Aquesta situació arriba tot just quan fa un any Educació de la Generalitat va optar per retirar la construcció d’una nova escola de primària al municipi. Als terrenys reservats per a aquell centre s’hi traslladarà ara l’institut Leonardo da Vinci. L’Ajuntament, però, manté en reserva sòl per a la dotzena escola pública al costat del parc Ramon Barnils, tot esperant que Educació arribi a autoritzar un altre centre. 

Només quatre vacants d’ESO a La Farga

Les preinscripcions a secundària també han superat l’encaix entre oferta i demanda, i han arribat a un volum de 474 sol·licituds per a 450 places, la majoria de les quals (384) s’ofereixen des dels centres públics, ja que els concertats reben els propis alumnes del curs inferior.

Per atendre aquesta demanda s’ha obert un nou grup que ha estat atorgat a l’institut públic Pla Farreras. Aquesta situació, sempre que la matriculació confirmi les dades de la preinscripció, deixa només quatre vacants per a nouvinguts a l’escola concertada La Farga, un centre religiós que segrega els alumnes. Això obligarà a augmentar la ràtio als instituts públics en el cas que l’alumne amb necessitat d’escolarització al llarg del curs sigui una noia.

Al llarg del curs i fora de termini, Sant Cugat rep una trentena de sol·licituds per incorporar-se a cursos diversos del sistema educatiu, inclosos els cursos de P3 d’educació infantil i 1r d’ESO d’educació secundària.

La demanda per a la concertada, frec a frec amb la pública

A Sant Cugat no hi ha gaire diferència entre el nombre de sol·licituds adreçades a l’escola pública i el de la concertada. Pel curs 2010-2011, la xifra de preinscripcions a l’escola pública ha estat de 544 per a 550 places, mentre que l’escola concertada n’ha rebut 512 per cobrir-ne 450. La regidora d’Educació, Ester Salat, admet que a Sant Cugat la demanda per accedir a una escola concertada és molt gran, per la qual cosa veu amb bons ulls la proposta que ja han fet els centres Thau i El Pinar d’ampliar a una tercera línia, ja que en el cas dels centres concertats, i pel que fa als cursos de P3, la demanda supera àmpliament l’oferta. No és aquest el cas, en canvi, de la pública.

L’ampliació d’una tercera línia a l’escola pública Ciutat de l’Alba per cobrir tota la demanda de P3 serà compensada també amb l’ampliació de la ràtio a 13 escoles de primària en què s’inclouen també les concertades. En aquest sentit, les escoles que disposen de tres línies, L’Avenç, La Farga i el Puresa de Maria, rebran tres alumnes més, si el procés de matriculació confirma les dades de la preinscripció i les adjudicacions que s’han fet des del Departament d’Educació. Altres escoles concertades que augmentaran la ràtio i passaran dels 25 als 26 alumnes per classe són l’escola Santa Isabel i Thau, de dues línies cadascuna. Les escoles El Viaró i El Pinar, de dues línies, es queden amb 50 alumnes cadascuna.

Pel que fa als centres públics, a excepció de l’escola Catalunya i La Floresta, amb 2 i 1 vacant respectivament, i el Ferran Clua que es queda amb 50 alumnes, la resta ampliarà la ràtio fins als 26 per classe. Al centre Collserola, però, està previst matricular 53 estudiants. Si es confirmen les previsions, Sant Cugat tindrà 1.050 alumnes matriculats pel curs 2010-2011 a les escoles públiques i concertades. Una xifra menor a les 1.057 sol·licituds que s’han fet en total, ja que el Departament d’Educació només ha adjudicat plaça a qui estava empadronat a Sant Cugat.

Pel que fa a les xifres de secundària, la demanda per cursar primer d’ESO en un institut púbic ha estat de 400 preinscripcions respecte de les 384 que oferien els centres. En la privada, les xifres baixen perquè els alumnes provenen ja del mateix centre. La demanda per cursar secundària en la concertada ha estat de 74 sol·licituds per una oferta de 66 places. L’institut Pla Farreres obrirà una altra línia per cobrir la demanda i queden 4 vacants a La Farga. La formalització de la plaça assignada per part de les famílies s’ha de fer entre el 8 i l’11 de juny.

Notícia publicada per El Punt – 21 d’abril 2010

Read Full Post »

En el darrer Ple el grup municipal del PSC va presentar una moció per ampliar la informació que l’ajuntament ofereix  als ciutadans sobre les subvencions i ajuts.

Exemples d’aquestes subvencions o ajudes son:

 

  • Bonificacions, via subvenció,  sobre l’IBI per a col·lectius amb pocs recursos com les vídues o vidus i famílies monoparentals.
  • Subvencions de l’IBI dels pisos inclosos a la bossa de lloguer de Promusa.
  • Subsidis serveis municipals per a aturats.
  • Subvencions de vehicles que redueixen la contaminació atmosfèrica.
  • Subvencions a entitats veïnals, esportives o culturals.
  • Millora de la qualitat urbana per la rehabilitació de façanes.
  • Calendaris fiscals.
  • Etc.

No solament es demanava comunicar millor la seva existència, sinó també com fer per demanar-les i els seus  requisits i calendaris. 

És veritat i és reconegut per tots, que l’ajuntament en fa difusió mitjançant el butlletí municipal, web i radio, però és insuficient.  Molta gent no té accés, facilitats ni coneixements  per l’ús de les noves tecnologies i la ubicació o localització de tota aquesta informació a la web de l’Ajuntament, que no facilita prou bé la seva identificació ni la seva lectura.

El butlletí municipal no és un mitjà de lectura majoritari i les cunyes a la radio són útils quan coincideix la emissió del missatge amb l’audiència de les persones que poden estar interessades. 

El mateix Síndic de Greuges de Sant Cugat ja va afirmar que “La informació no és prou accessible per a tothom i recomana que es visualitzi millor a la web municipal i que es publiqui detalladament al butlletí de l’Ajuntament”

Si un ciutadà desconeix que té un dret, el dret no només no s’exerceix, sinó que queda en l’oblit per manca d’aplicació i us. 

El que demanava la moció era molt senzill. Millorar la visualització en els canals d’informació actuals i en segon lloc, com element complementari però més directe, editar un opuscle o calendari amb un llistat complert d’ajuts i subvencions. Aquest document podria ser encartellat al butlletí municipal o dins d’altres mitjans de comunicació privats de la nostra ciutat. 

Era una moció per millorar la comunicació d’uns drets que tenen tots els santcugatencs, era una moció clarament de tipus institucional.

Iniciativa i la resta dels grups municipals de l’oposició estaven d’acord i tothom creia que l’equip de govern també fins pocs minuts abans de començar el Ple.

La sorpresa va ser majúscula quan CIU hi va votar en contra fent valdre el “rodet” de la seva majoria. Desprès, la sorpresa es va transformar en  indignació quan el responsable de comunicació de l’Ajuntament, Jordi Puigneró, va fer explicació de vot amb aquest argument: 

“Vostès ens demanen constantment no gastar diners en comunicació institucional i ara són vostès qui proposen fer més despesa.”

Tots els assistents varem pensar el mateix. Quina hipocresia donar aquesta justificació quan es gasten milers i milers d’euros en promoció institucional en mitjans de comunicació locals privats, en viatges, sopars per l’aniversari de Promusa, etc. etc. 

Ells sabien que la moció era constructiva i que podia beneficiar a molts ciutadans. El que no volien, era acceptar públicament que la idea no era seva i això te un nom: Menyspreu a la oposició i als ciutadans.   

Estic convençut que dins d’uns mesos seran ells mateixos que el posaran en marxa, temps al temps.

Jaume Massanés i Papell

Read Full Post »

Moció institucional presentada i elaborada per el Grup Municipal d’ICV-EUiA de Sant Cugat del Vallès, per la implantació del Camí Escolar Segur a la nostra ciutat, i que s’ha aprovat en el Ple del 19 de abril de 2010 . 

El Camí Escolar Segur és una iniciativa que s’ha portat a terme a diferents poblacions europees i de Catalunya i que pretén promoure i facilitar que els infants vagin a l’escola a peu i de manera autònoma, és a dir, sense l’acompanyament dels adults. Es tracta d’una via i xarxa d’accés preferent a la escola, escollida entre aquells recorreguts més utilitzats per l’alumnat,  on s’assegura una alta seguretat i confortabilitat als vianants.

Els principals objectius de la iniciativa són la consecució d’un model de mobilitat sostenible i l’assoliment d’una major seguretat als carrers dels nostres pobles i ciutats.

D’una banda, es pretén apostar pels transports no motoritzats a peu i en bicicleta per tal de recuperar el caràcter cívic dels carrers com a llocs no només de pas, sinó també de trobada i d’esbarjo.

D’altra banda, quant a la seguretat, cal assenyalar que el sentiment de perillositat provocat pel trànsit és un dels principals motius dels pares per negar als seus fills i filles la possibilitat de desplaçar-se sols. Per aquest motiu esdevé necessari no tan sols disminuir l’accidentabilitat de l’espai públic, sinó sobretot aconseguir augmentar la confiança dels adults respecte la seguretat dels carrers. 

Els infants entre 6 i 12 anys constitueixen aproximadament el 9% de la població; per tant les actuacions que s’encaminin a millorar la mobilitat d’aquesta grup d’edat comportarà també millores per el conjunt de la població santcugatenca, incloent les persones amb problemes de mobilitat. 

En definitiva, el procés d’elaboració i implantació d’un itinerari escolar segur ha de aconseguir implicar infants, famílies, escoles, ampa’s, Administració local, comerços i associacions. Cada agent tindrà un paper diferent, i serà l’Administració local l’encarregada d’implantar el projecte de millora. 

Com exemple de compromís ciutadà de participació, en moltes implantacions del camí escolar, la mesura s’acompanya d’una campanya de sensibilització entre els comerciants del barri perquè les botigues –lliurant un distintiu– formin part activa del camí i serveixin de «punt de referència» dels menors si tenen algun problema durant el recorregut. 

Deu anys d’experiència de camins escolars segurs, a diverses poblacions catalanes, han reduït de manera significativa el nombre i la gravetat dels accidents  i al mateix temps han mobilitzat l’atenció, la capacitat d’observació i de proposta de nens, pares i de joves convertint-se en un procés de participació dels principals actors implicats. Així han nascut altres projectes a Catalunya com «A escola sols i segurs!», «Carrers per als nens, carrers per a tothom», «Autònoms en la mobilitat,  actius en la seguretat», « Bus a peu» etc. 

A  Sant Cugat, en els darrers anys també s’han estudiat i desenvolupat diversos projectes de Camí Escolar en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura amb una bona acollida per part dels i les participants. 

La Diputació, La Generalitat i el Consell Comarcal disposen de línies de subvenció que fomenten projectes d’aquesta naturalesa. És per això que la seva implantació de manera més continuada s’ha d’establir dins d’aquest marc pressupostari. 

L’objectiu de la moció que avui presentem al Ple és que l’Ajuntament coordini el projecte conjuntament amb la  implicació de tots els agents socials, tècnics i educatius de la nostra ciutat per la creació dels  Camins Escolars Segurs a la nostra ciutat i al mateix temps cerqui els recursos necessaris per a tirar endavant aquesta iniciativa i un cop obtinguts, coordini la seva implantació amb la resta d’actors i agents implicats. 

Es sol·licita al Ple l’adopció dels següents acords: 

PRIMER.- Que l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès, dins del Pla de Mobilitat Urbana i conjuntament amb les Ampas’s, la resta dels agents socials i cossos de seguretat de la nostra ciutat, estudiï i coordini la implantació del Camins Escolars Segurs de forma gradual a partir del proper curs escolar. Les escoles interessades hauran de formar una comissió de treball que serà la interlocutora de l’ajuntament en tot el procés. 

SEGON.- A fi d’obtenir el finançament necessari per  el desenvolupament d’aquest projecte l’Ajuntament cercarà subvencions de la Diputació, Generalitat de Catalunya, ICAEN (Institut Català d’Energia), Consell Comarcal, etc.. que cobreixin el cost que pugui representar. 

TERCER.- Incloure el projecte Camins Escolars Segurs al Pla de Mobilitat de Sant Cugat. 

QUART.- En una segona fase estudiar la creació de la figura de l’agent cívic perquè, de manera coordinada, complementi la tasca actual que realitza la Policia Local, per regular les entrades i sortides dels centres escolars. 

CINQUÈ.- Traslladar aquests acords als Consells Escolars, a les Ampa’s de les escoles, a la Federació de Comerciants, i a les respectives associacions veïnals. 

Sant Cugat del Vallès, 19 d’abril  de  2010

Jaume Massanés i Papell

http://www.radiosantcugat.cat/noticies/Politica/51221.htm/el_cami_escolar_segur_sera_una_realitat_el_curs_vinent

Read Full Post »

Deute viu dels municipis catalans al 31/12/09 segons Ministeri d’Economia i Hisenda.

 http://www.meh.es/es-ES/Administracion%20Electronica/OVEELL/Paginas/DeudaViva.aspx

Barcelona 791.676
Tarragona 143.185
Lleida 130.587
Badalona 118.646
Reus 117.802
Sabadell 102.582
Mataró 96.543
Terrassa 95.474
Hospitalet de Llobregat (L’) 90.248
Manresa 78.344
Sant Cugat del Vallès 70.709
Vendrell (El) 64.250
Vic 55.587
Girona 55.231
Vilanova i la Geltrú 53.957
Sant Boi de Llobregat 53.257
Castelldefels 51.043
Rubí 50.522
Cambrils 45.378
Calafell 45.325
Igualada 43.586
Tortosa 43.586
Santa Coloma de Gramenet 43.353
Figueres 40.964
Blanes 39.676
Sitges 39.666
Gavà 39.514
Granollers 35.434
Mollet del Vallès 32.642
Prat de Llobregat (El) 32.548
Lloret de Mar 32.344
Castell-Platja d’Aro 30.791
Cerdanyola del Vallès 27.744
Roses 27.214
Viladecans 25.174
Torredembarra 24.934
Olot 24.739
Salt 23.911
Castellar del Vallès 23.440
Salou 22.613
Sant Feliu de Llobregat 22.222
Manlleu 21.624
Cunit 21.538
Esplugues de Llobregat 21.152
Vila-seca 20.022
Tàrrega 19.991
Castelló d’Empúries 19.930
Barberà del Vallès 18.746
Martorell 18.597
Pineda de Mar 18.434

…. fins a 946 poblacions de Catalunya.

Read Full Post »

Les forces d’esquerres de Sant Cugat (PSC – ICV – ERC) apel·lem a la responsabilitat de CiU Valldoreix i a l’obertura d’un marc d’entesa pel bé de Valldoreix.

 Si el grup de CiU decideix votar en contra de les modificacions del pressupost que es debatran aquesta tarda pot comportar greus conseqüències pels ciutadans de Valldoreix. 

En cas que no es pugui fer front a les despeses i no es puguin tirar endavant els projectes que necessita Valldoreix només CiU en serà responsable. 

Demanem a CIU-Actuem, i agafem el compromís com a propi, que les guerres electorals no afectin al benestar dels veïns i veïnes electorals. Assumim que l’aritmètica de govern de l’EMD dificulta l’estabilitat i acció de govern però entenem que el bé de Valldoreix ha d’estar per sobre de tot plegat. En aquest sentit apostem per obrir un marc de diàleg que pugui obrir pactes per aquells projectes estratègics de Valldoreix, així com materialitzar aquests acords dins d’un marc de negociació pressupostari efectiu i de futur.

Les dues modificacions del pressupost que es proposen aquest vespre: 

  • Tenen relació amb actuacions aprovades amb  anterioritat i no inclouen noves actuacions.
  • Incorporen subvencions importants concedides a l’EMD.

A) Es doten partides, amb crèdits de la Diputació per: 

  • Pagament de subvencions a les Entitats de la Vila, per l’escola Ferran i Clua i pel Trofeu Vila Valldoreix Club de Tennis a celebrar aquest mes d’abril.
  • La contractació 2a Fase substitució finestres de l’Escola Ferran i Clua.
  • La contractació del tècnic de participació ciutadana.
  • La contractació dels treballs de neteja forestal.
  • El pagament de la liquidació anual al concessionari del transport urbà.
  • L’adquisició de la cuina i mobiliari de la nova Escola Bressol.
  • L’adquisició de les prestatgeries del nou Arxiu Municipal.
  • Pagament de la liquidació d’obres a la Rbla. Mossen j Verdaguer.
  • La contractació de les obres d’urbanització al c/ Mariscota. 

B) Incorporació de subvencions concedides al pressupost EMD Valldoreix:

L’ eficaç gestió de subvencions de l’EMD ha comportat importants imports concedits a l’EMD per diverses administracions públiques. Les greus conseqüències en cas que el grup de CiU no aprovi aquests expedients: 

Feder. Si no es contracten els treballs d’immediat no podrem justificar l’obra en el seu termini màxim i es perdrà la subvenció per l’actuació mediambiental més important que s’ha realitzat a Valldoreix. 

Generalitat. Com abans s’accepti i s’incorpori la subvenció al pressupost de l’EMD abans cobrarà la concessionària de l’Escola Municipal de música i els usuaris amb les deduccions als rebuts.

 
C) Dotar partides de despeses per a fer front a pagaments. La no aprovació: 

  • Afectaria els interessos de les entitats (sense ànim de lucre): Casal d’avis, culturals, entitats esportives i de comerciants (subvencions anuals que atorga l’EMD), i els de l’Escola municipal de música .
  • Perjudicaria l’economia de l’empresa del transport urbà, i possiblement el Servei Bus
  • No podríem fer front a la continuació dels treballs de neteja forestal (nevada), i endarreriria les mesures de prevenció d’incendis.
  • No disposaríem del tècnic de participació ciutadana en el proper Consell de la Vila.
  • Impediria iniciar els tràmits de la contractació d’obres (canvi de finestres 2a fase) del Ferran i Clua, i no es podria transferir a dita escola la subvenció de l’EMD destinada a “millores pedagògiques” (últim trimestre curs escolar).
  • No permetria contractar la cuina i comprar el mobiliari de la nova Escola Bressol (previsió d’acabament obres nou edifici el juny).
  • No permetria contractar l’adquisició de les prestatgeries del nou Arxiu Municipal, i endarriria, o es perdria,  la incorporació del tècnic en arxívistica subvencionat per la Diputació. Fins que no es disposi d’aquest arxiu no hi ha garanties de localització d’expedients.
  • No permetria contractar les obres d’urbanització del c/Mariscota, demandades pels veïns pel mal estat del carrer i amb projecte aprovat fa temps pel Ple de l’EMD. 

Resultat:  http://www.radiosantcugat.cat/noticies/Politica/50952.htm/nou_xoc_entre_govern_i_oposicio_a_valldoreix_per_modificacions_del_pressupost

Finalment:

http://www.radiosantcugat.cat/noticies/Politica/51122.htm/govern_i_oposicio_de_l_emd_acorden_una_vinculacio_parcial_de_partides%2C_que_obre_la_porta_a_les_negociacions_pel_pressupost_del_2010

Read Full Post »

He de confessar que després de llegir les manifestacions  de l’alcalde a Radio Sant Cugat amb data 29 març 2010, la meva primera idea era no contestar, no feia falta perquè els santcugatencs comencen a intuir, per fi, que la gestió dels nostres diners no es correspon a una imatge d’administradors modèlics i transparents.

http://www.radiosantcugat.cat/noticies/Politica/50509.htm/lluis_recoder___els_15_milions_d_euros_de_sorea_son_de_l_ajuntament_

” L’alcalde recorda que la gestió econòmica de l’Ajuntament és un exemple a seguir per a molts ajuntaments socialistes i, fins i tot, a nivell europeu. Lluís Recoder nega que les arques municipals estiguin en risc de fallida i afirma que, tot i el descens d’ingressos a causa de la crisi, l’Ajuntament manté el rigor pressupostari i és l’única administració que paga els seus proveïdors a 29 dies.

L’alcalde ha defensat la política de prudència i rigor pressupostari aplicada per l’equip de govern en el tancament del pressupost del 2009, quan es va decidir destinar els 15 milions d’euros de Sorea a quadrar el pressupost amb 1’9 milions de superàvit i es van eliminar ingressos previstos que finalment no arribaran. Lluís Recoder explica que l’estratègia passa per evitar arrossegar deutes i ‘curar-se en salut’ per afrontar amb solidesa l’exercici actual, que encara serà complicat.

En una entrevista a Cugat tv, l’alcalde ha negat rotundament que els comptes municipals tinguin risc de fallida i ha recordat que la gestió econòmica de l’Ajuntament és un model a seguir a Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea “.

Però no, no podem deixar que un càrrec públic, que es deu als seus contribuents, diu que  al 100%,  faci manifestacions d’aquest tipus perquè pot haver-hi gent que se les cregui. Tenim que dir prou i explicar les coses com són i no com l’equip de govern las ven als mitjans de comunicació  i, a més a més farcides de premis sense cap valor.

L’ajuntament no és una empresa privada, l’alcalde administra els diners de tots nosaltres i la seva primera obligació és donar els serveis i la qualitat de vida que ens pertoca. Té la obligació de donar comptes de la seva gestió, aquesta és la veritable transparència. No  pot negar a la oposició, com ho ha fet reiteradament, la creació de comissions d’investigació per saber què ha passat amb els milions d’euros que en el seu dia no es van cobrar d’impostos, o amb els milions d’euros reclamats i pagats a una empresa concessionària per una mala gestió i pèssim seguiment dels seus serveis, i ara últimament, amb els milions d’euros que ens ha de retornar Sorea.  Aquesta és la famosa transparència ? 

Per tot això, permeteu-me uns comentaris a títol personal:

SOREA: L’alcalde pot dir “missa”, però com explicava en el anterior article https://stcvo.wordpress.com/2010/03/17/el-santcugatencs-tenen-dret-a-saber/

l’ajuntament estava amb situació de fallida tècnica i per això van aparèixer els 15 milions d’euros de Sorea. Tinc la sospita que ens han amagat la informació d’aquesta operació, que és una maniobra pactada amb Sorea des del principi, per maquillar els pressupostos del 2009. A canvi de què,  i quins seran el resultats en els propers anys, encara no ho sabem.

IMPULSIS: Aquesta empresa va ser creada fruit del pacte de govern entre CIU i PP, quan van formar govern a l’any 1999, per gestionar la recaptació dels impostos. El fracàs va ser tan sonat  que se sospita es van deixar d’ingressar més de 8 milions d’euros.

Des de fa molts anys la meva professió es la informàtica i encara que no ho sembli, es un entorn petit on tot se sap. Doncs bé, en aquest món tant tècnic és bastant comentat el que va passar a Impulsis.

Sempre s’ha sabut que la pèssima gestió de les dades de Impulsis, mitjançant la base de dades SQL Server, i el poc control sobre les copies de seguretat van ser una de  les causes de la pèrdua de molta informació tributaria. Mai ningú se n’ha fet responsable

TMA: Abans de res recordar que al novembre de 1998 ja es va aprovar per la comissió de govern un reconeixement de crèdit (per major despesa) de 3.925.374 pessetes. El 23 de febrer de 2004 la Junta de Govern Local també aprovà una proposta d’acord de reconeixement de deute municipal de 2.599.155 euros.

Desprès, al mes de maig del 2007, a pocs dies de les eleccions municipals, l’ajuntament reconeixia altre cop les següents deutes a la empresa TMA:

Neteja de dependencies municipals (377.417 euros), neteja de clavegueram (336.593 euros),  recollida de fracció orgànica, selectives i RSU (189.710 euros),  neteja de contenidors soterrats (131.875 euros),  deute conveniat de la planta de compostatge (691.076 euros), deute conveniat pel concepte del deute històric  per “retroactivitat del contracte C” (1.157.549 euros), deute per diferencies de parcs i jardins (567.113 euros).

En total es reconeix un deute de 3.451.333 euros que es pagarien durant quatre anys a raó de 862.833 euros/any.

La oposició va demanar la creació d’una comissió per investigar el perquè d’aquestes deutes històricament repetides i un cop més l’equip de govern, fent servir la seva majoria al Ple i de forma totalment opaca, es va negar.

Per explicar el perquè d’aquesta mala gestió i l’ineficaç seguiment  dels contractes de serveis urbans només cal llegir els següents paràgrafs de l’informe efectuat per el departament de Intervenció del propi ajuntament:

“Deutes i posterior consignacions de crèdits pressupostaris a favor de les empreses del Grup TMA que denoten que hi ha uns certs i importants desajustaments en el control , seguiment i formalització documental dels serveis prestats per part d’aquest concessionari  i el corresponent trasllat dels seus costos als pressupostos municipals per posteriors pagaments.”

“Es constata com a fet històric l’existència de l’acumulació crònica  i repetitiva de certs reconeixements de deutes municipals a favor de serveis prestats per part d’empreses TMA que denoten un deficient control, gestió, formalització de la corresponent documentació contractual, pressupostària i de prestació dels serveis concessionats o prestats.”

Aquests fets, i altres,  demostren que no tenen motius justificats per dir  que “la gestió econòmica de l’Ajuntament és un model a seguir a Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea “. Tot al contrari, aquesta necessitat compulsiva de vendre una gestió económica “idilica” és deguda al seu propi convenciment de que l’ajuntament esta passat per moments difícils.

Ho demostra les presses per comptabilitzar el quinze milions d’euros de Sorea, encara no cobrats i de dubtosa explicació, per quadrar el pressupost del 2009 i amagar un important dèficit de aproximadament  8 milions d’euros.

Molta gent creu que el fet de justificar-ho, dient que aconseguien rebaixar l’endeutament municipal de un 75% a un 67%, es deu a que volen deixar maquillats un números “virtualment” correctes abans  que alguns tripulants abandonin el barco amb motiu de les properes eleccions. En definitiva, defensar abans els seus interessos politics abans que les necessitats de molts santcugatencs i santcugatenques. Tenien marge d’endeutar-se fins al 110%.

Per acabar, recordar les respostes del senyor Recoder a les meves intervencions defensant que el 50% dels 15 milions d’euros es dediquesin a finalitzar les urbanitzacions de carrers pendents a Mira-sol i La Floresta. Aquestes manifestacions estan reflectides en les actes dels plens municipals.

Ple Municipal 18 gener 2010.- “Nosaltres som partidaris de dedicar aquests diners a inversió, en cap cas a despesa corrent, malgrat que ho podríem dedicar a despesa corrent però crec que ens hem de donar l’oportunitat de tirar endavant inversions que són necessàries pel conjunt de la ciutadania que representa aquest Ajuntament i en conseqüència no li dic ni que sí ni que no a la proposta que vostè fa”.

Ple Municipal 15 febrer 2010.- “En l’últim Ple, en el Ple del mes de gener, per part d’un grup polític es va plantejar que el 50% dels fons que varem obtenir del conveni amb Sorea es dediquessin a la urbanització dels districtes i ho va plantejar si no recordo malament el grup d’ICV-EUiA, nosaltres varem votar en contra, però com vam dir en aquell moment i vaig intervenir jo mateix, vaig dir que no sabíem si dedicaríem el 50, el 25 o el 100% d’aquests recursos a la urbanització dels districtes, per tant el que els hi vull dir ara i vull que quedi en el diari de sessions és que tenim uns fons importants que vostè entén que hem de retornar als ciutadans de Sant Cugat, no ens oblidem que el més gran consumidor d’aigua d’aquest municipi és aquest ajuntament i segurament el segon més gran consumidor d’aigua del municipi és el Club de Golf, li dic perquè tingui molt clar el que vostè ens està proposant, però nosaltres entenem que això s’ha de dedicar a inversions i estem treballant per veure si aquests recursos ens serveixen per a fer el que ha demanat aquest grup polític, ens va plantejar Iniciativa, que hem parlat amb algun altre grup polític i que voldríem acabar d’arrodonir per veure si és possible resoldre finalment els sectors d’urbanització que ens queden a Mira-sol, a la Floresta i també en el centre de Sant Cugat que ens en queden concretament un parell com a mínim i que esperen des de fa anys aquesta solució que si no hem pogut tirar endavant ha estat per motius que vostès coneixen perfectament.”

Ple Municipal 15 març 2010.- L’equip de govern porta la liquidació efectiva del 2009 i fen servir la seva majoria absoluta anuncia que els 15 milions d’euros els faran servir per tapar el forat economic de l’ajuntament.

 Jaume Massanés i Papell

Read Full Post »

Les coses clares com l’aigua

En els mitjans de comunicació locals apareix aquesta setmana la noticia que l’ajuntament de Sant Cugat va ser premiat  per l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua per les polítiques aplicades en matèria d’estalvi d’aigua.

Es veritat que el nostre ajuntament va ser dels primers a aprovar una ordenança d’estalvi d’aigua, però això és el més fàcil. El que realment es important es aplicar-la amb totes les conseqüències per  fer-ne un seguiment seriós i acurat.

El consum, al conjunt de ciutats que integren l’Entitat del Medi Ambient de l’AMB, ha passat de 125 litres habitant/dia del 2004 a 109 litres habitant/dia al 2009.

A Sant Cugat hem passat de 192 litres habitant/dia del 2004 a 155 litres habitant/dia al 2009.

Vol dir que Sant Cugat gasta encara un 30% més d’aigua que la resta de municipis.

Ara toca menys ostentació i més treball ¡¡

Jaume Massanés i Papell

Read Full Post »