tot això sense tenir en compte que la part del carrer dels Pirineus no es va urbanitzar en el seu moment perquè, uns maldestres responsables d’urbanisme, van preferir acontentar una sèrie de promotors. Aquesta púrria de gentussa, que es tapen les vergonyes els uns als altres, començant per la nostra mai prou venerada alcaldessa, ja han quedat retratats en altres promocions, però continuen amb carta blanca per cagar-la gràcies a les ben treballades amistats.
Sense ànim de fer-me pesat, potser es podria mirar qui hi viu en aquests carrers que surten de franc als veïns. Que quedi clar però, que me’n alegro molt i em felicito i felicito també als responsables de que els els veins no hagin de pagar un servei que porten anys pagant sense rebre’l. Només em sap greu que hi hagi veïns i veïns. És alló de les classes, que encara n’hi ha…
I, ja per acabar, si s’hagués dedicat la meitat d’esforç per aconseguir unes subvencions a contestar unes senzilles preguntes fetes amb signatures, per escrit i en persona en tres ocasions a la mateixa merceditas ara ja deu fer prop de quatre anys, hi hauria veïns de Sant Cugat que, tot i haver de pagar per serveis no resolts ni satisfets, sabriem al menys per què se’ns considera ciutadants de segona, en el millor dels casos, que ja és ser prou optimista…
jaume cararach
Sant Cugat, versió original 
Deixa un comentari