Parlem de transparències i auditories

El Consell Executiu del Govern ha aprovat, arran dels casos Pretòria i Millet, un paquet de mesures per a l’enduriment de la legislació per a evitar la corrupció a les institucions públiques. Entre diverses mesures, els ajuntaments hauran de justificar la rendibilitat econòmica de les modificacions de planejament, justificar els seus comptes anuals i presentar auditories obligatòries per als ens públics de municipis de més de 50.000 habitants.

Ara, l’alcalde, Lluís Recoder, considera ‘precipitades’ les mesures contra la corrupció dels ajuntaments que ha aprovat aquest dimarts el govern. En declaracions a Cugat.cat, Recoder ha dit que Sant Cugat ja duu a terme algunes idees que s’han presentat aquests dies per a evitar la corrupció. En paral·lel, l’alcalde creu que mesures com les auditories financeres no tenen sentit i que no s’ha de complicar la burocràcia amb propostes poc rumiades.

Aquestes declaracions son inadmissibles. Un alcalde que es preui de transparent no pot criticar les auditories financeres o de gestió; al contrari, les ha de recolzar.
Potser hi ha preocupació perquè és conscient que encara existeixen molts temes pendents d’aclarir i responsabilitats a depurar; com a mínim, polítiques sobre la gestió de l’equip de govern en els darrers anys.

Algunes mostres:

• En el Ple Municipal Ordinari del mes de desembre del 2007 es va produir un dels escàndols més sonats en la vida política de la nostra ciutat. L’ajuntament reconeixia un deute amb la empresa TMA-Grup Sanchez de 3,5 milions d’euros i encara s’estava negociant un altre de 900.000 euros més.   Recordem que aquesta empresa és la adjudicatària des de fa temps de les concessions administratives del servei de recollida d’escombreries, tan selectiva com no selectiva, de la gestió de la planta de compostatge, del manteniment de parcs i jardins i fins fa poc de la neteja d’edificis municipals.   Quan es van demanar explicacions a l’equip de govern de CIU el tinent d’alcalde d’Economia Jordi Joly va defensar que ni els membres de l’Equip de Govern ni els directors d’àrea veuen les factures i van carregar les culpes als tècnics i a intervenció. I, a més a més, va dir als membres de la oposició que “això de veure les factures ho faran vostès en els seus ajuntaments però a Sant Cugat això no es fa”. Quan tothom s’estava recuperant d’aquesta afirmació diu que aquesta irregularitat és deguda al creixement de la ciutat però garanteix que no tornarà a passar una situació similar.  

Transparència és quan parlem de:  

• El conveni de reconeixement de deute se signa “en petit comitè” cinc dies abans de les darreres eleccions municipals del 2007.
• El pressupost de construcció del nou ajuntament va passar de 6 a 9 milions d’euros.
• El pressupost per afrontar la despesa de la seguretat social dels treballadors es va desviar l’any  2007 en 600.000 euros i no expliquen perquè.
• L’any 2004 ja es va reconèixer un deute amb TMA de 2,5 milions d’euros que hem estat pagant cada any (600.000 aprox.anual), ara tenim que sumar-li els 800.000 euros anuals per el nou deute.
• La infrautilització de la planta de compostatge de Can Calopa que funcionava entre un 15 i un 20 % de la seva capacitat. Aquest fet provoca un desequilibri econòmic de més de 690.000 euros que la concessionària reclama a l’Ajuntament.
• La pèssima gestió recaptatòria de Impulsis va suposar deixar de cobrar molts impostos. Hi ha qui ho valora en uns 8 milions d’euros i no expliquen perquè ni qui són els responsables.
• Any darrera any patim increments de l’IBI a canvi de res. El 2008 més d’un 57% de santcugatencs i santcugatencas  van trindre un fort increment de les quantitats a pagar.
• En els Consells de Districte Extraordinaris per informar del Pressupost Municipal es fa  una lectura del pressupost global del municipi sense cap mena de desglossament pel que fa o pot interessar als veïns del districte en qüestió.    
• Respecte el Plans d’Urbanització dels Districtes aprovats ara fará vuit anys revisar els següents punts:
• Obra prevista al 2001 pel 2009 i obra realment feta al 2009
• Preus unitaris per metre lineal de façana i quadrat de superfície que van pagar els veïns dels primers sectors ( obres 2002, 2003), i els dels últims ( 2008, 2009 o encara en estudi,pendents de començar). Veure com, tot i tractant-se del mateix Pla Urbanístic, que s’havia de dur a terme de manera escalonada, els preus es dupliquen o fins i tot tripliquen.
• Contenciósos perduts per no fer publica  la llista de contribuents, total casi un milió d’euros.
• Diferencia ens els estàndards de qualitat comparats amb els del centre. 
• Neguen la participació de associacions i entitats  en el dos projectes FEIL, gestió de residus, millores en el manteniment de la ciutat, etc.
• Urbanitzen totalment, sense informació ni consens amb els veins, el carrer Diputació de La Floresta dient que solament canviaven les voreres, quan existien altres prioritats més evidents al districte.
• Es neguen a fer les actes dels grups de treball de Mira-sol.
• Portem més de set anys per fer un nou R.O.M., que inclou el Reglament de Participació.
• Pagar interessos de demora per valor de 400.000 euros per obres a la Plaça Luis Millet i el PAV3, entre d’altres.
• Etc..etc.

Que l’Ajuntament de Sant Cugat és el més transparent de l’Estat espanyol, segons un informe de l’ONG Transparència Internacional i basat solament en respostes a uns qüestionaris d’indicadors, no té cap valor oficial, mes aviat és pot considerar com a publicitat per a promoció política  o com a inici de campanya electoral.  Que Sant Cugat tingui una bona classificació amb una puntuació de 98,8 sobre 100, poca cosa vol dir. Santa Coloma de Gramanet va obtenir 78,8 i ja sabem com ha acabat.

Senyor Recoder, la transparència i les auditories van agafades de la mà, i vostè té l’obligació de ser transparent amb la població de Sant Cugat i també, perquè no, amb l’oposició.

Espero que la pròxima vegada ens oblidem d’organismes i ONG’s privats i publiquem (amb el mateix desplegament de mitjans)  els resultats de les auditories oficials i els dictàmens del Síndic de Comptes.

Jaume Massanés i Papell